L'estudi informatiu del Quart Cinturó, no abans de mitjans de novembre.

Ampliar / Més imatges

L'ESTUDI INFORMATIU DEL QUART CINTURÓ, NO ABANS DE MITJANS DE NOVEMBRE.

El Ministerio de Medio Ambiente, Rural y Marino tot just inicià el procés d'avaluació d'impacte ambiental a mitjans de juny.

Les consultes sobre la seva amplitud (tres mesos) i la posterior redacció de l'estudi d'impacte ambiental fan preveure que no sigui possible la seva informació pública en un termini inferior als 5 mesos.

El tràmit ambiental contradiu les declaracions del ministre Blanco i del conseller Nadal: el juliol s'havia de publicar l'estudi informatiu.

El calendari de la tramitació ambiental. L'estudi informatiu, no abans del 16 de novembre.
La Campanya Contra el Quart Cinturó fa mesos1 que insisteix a tort i a dret que l'estudi informatiu del Quart Cinturó no pot sortir a informació pública de manera immediata perquè ha de complir amb la tramitació ambiental del seu estudi informatiu. La legislació ambiental determina un procés previ de consultes a la seva redacció que tot just ara acaba de començar. La informació està disponible al mateix web del Ministerio de Medio Ambiente, Rural y Marino2: l'expedient 20100323 "Cierre de la autovía orbital de Barcelona" va ser lliurat per la Dirección General de Carreteras a l'òrgan ambiental el passat 16 de juny de 2010. El mateix web informa que dins aquesta primera fase de consultes està en curs el trasllat a les administracions afectades i persones vinculades amb la protecció del medi ambient. Aquest període de consultes és d'un mes, i la resolució de l'òrgan ambiental sobre l'abast de l'estudi informatiu s'ha d'emetre com a màxim tres mesos després d'haver-se iniciat el procediment. Això permet afirmar que fins al al 16 de setembre (fins i tot considerant l'agost com a mes hàbil) la Dirección General de Carreteras no podrà iniciar la redacció de l'estudi d'impacte ambiental. Atès l'àmbit afectat, el complex mosaic agrari-forestal-urbà que caracteritza el Vallès, la possible afectació sobre espais inclosos a la Xarxa Natura 2000 i ZEPA (Zona d'Especial Protecció per les Aus), i els condicionants ambientals inclosos en el Pla Territorial Metropolità de Barcelona, tot plegat fa suposar que serà impossible que la Dirección General de Carreteras disposi d'un estudi d'impacte ambiental acabat abans de dos mesos. És així que arribem al 16 de novembre com a primera data, improbable, en què l'estudi informatiu i l'estudi d'impacte ambiental del Quart Cinturó podrien arribar a ser sotmesos a informació pública.

La participació ciutadana i institucional, altre cop en període vacacional?
Amb l'aparició d'aquesta informació al web del Ministerio, hem de suposar que el document ambiental previ podria ser consultable a finals d'aquest mes de juliol i fins a finals d'agost. Més enllà que això permetrà conèixer quines són les intencions del Ministerio de Fomento (el Pla Territorial Metropolità de Barcelona deixa moltes portes obertes), curiosament es reproduiria una circumstància que no afavoreix ni la participació ciutadana ni la institucional: la coincidència amb un període de vacances generalitzades.

No serà que les dates són triades amb premeditació... O tal vegada que el Ministerio de Fomento ha previst, en plena crisi econòmica, fornir-nos distracció per si ens quedem a casa tot l'agost...

Quan el concepte governança pren força com a nou model de concertació de l'administració pública amb administrats, aquesta coincidència estival només deixa en evidència que la tramitació d'expedients s'estableix a ritme de calendaris i interessos electorals. No sembla que l'administració de l'estat es vulgui modernitzar més enllà de ser una bona administració electrònica.

El vell nom recuperat "Cierre de la autovía orbital de Barcelona", indicatiu de vells tics en la planificació d'infraestructures.
Una de les coses que més sorprèn de la identificació de l'expedient al web del Ministerio és que ha recuperat el nom primigènit utilitzat el 1994 per l'antic MOPTMA per licitar la redacció de l'estudi informatiu: autovía orbital de Barcelona. Tot sembla indicar, per tant, que el document previ respon al vell model d'una via de pas, sense cap altra consideració al conjunt de la xarxa viària, ni molt menys a la ferroviària. Aquesta concepció de la xarxa de mobilitat és la mateixa que imperava els anys seixanta: les infraestructures de mobilitat en vehicle privat com a impulsores del desenvolupament i de la transformació territorial.

Haurem de veure el document previ de l'estudi d'impacte ambiental per comprovar en la seva introducció si el manteniment del nom no fa la cosa i, sorprenent-nos positivament, ens trobem amb una infraestructura que és només una peça més en un marc ben definit d'objectius a assolir en mobilitat amb mitjans de transport col·lectius de persones i mercaderies, degudament prioritzada amb el conjunt d'actuacions previstes i amb intervencions a tota la xarxa de carreteres secundàries. Ens temem que, malgrat que la modernitat no hauria d'estar renyida amb l'administració, s'arrosseguin noms i conceptes.

I si el nom no ha de fer la cosa, esperem que la cosa tampoc faci el nom. Seria molt decebedor pels progressos que ha tingut l'avaluació d'impacte ambiental que la informació ambiental que integri el document previ sigui alguna cosa més rigorosa que la compilació d'informació ambiental que ja va sotmetre a consultes el 2004 el Ministerio. Aquella informació és obsoleta; a més, hauria caducat la seva validesa perquè haurien transcorregut més de dos anys amb escreix des de la seva tramitació i informació.

Campanya Contra el Quart Cinturó
L'Alt Penedès, el Baix Llobregat i el Vallès, 16 de juliol de 2010

Més Informació: Toni Altaió 937 171 887 655 179 694 taltaio@adenc.cat
http://ccqc.pangea.org