Un Quart Cinturó imposat i malgastador, un pas enrera en la sortida a la crisi

Ampliar / Més imatges

Un Quart Cinturó imposat i malgastador, un pas enrera en la sortida a la crisi

La Campanya Contra el Quart Cinturó (CCQC) intensifica la seva crítica a aquest projecte i al model de desenvolupament territorial i econòmic que fomenta el dia que entra en servei un tram d'escassa transcendència, però elevat cost Les retallades a què feia referència el ministre Blanco fa poc més d'un mes, tot dient que "res no tornarà a ser com abans" de la crisi, haurien de fer pensar com a mínim en un canvi en les prioritats d'inversió del ministeri.

Coincidint amb la inauguració avui dimarts de dos trams del Quart Cinturó a Terrassa i Olesa, des de la Campanya Contra el Quart Cinturó volem reafirmar els nostres posicionaments divuit anys després de la nostra constitució. El context actual reforça la necessitat de contenir la despesa pública tot apostant per mantenir aquelles actuacions de major rendibilitat econòmica i social en el context d'un model d'economia
sostenible. Així, els arguments defensats per la CCQC esdevenen més actuals que mai i l'aposta per el transport públic i la millora de la xarxa viària existent són ja una estratègia més que evident i necessària. Les paraules del ministre Blanco sobre el canvi en la orientació i el ritme de les inversions en infraestructura haurien de suposar un canvi de rumb en les previsions del Ministeri.

El context territorial vallesà, on la dotació d'infraestructura viària és ja excessiva i limita la competitivitat del transport públic, fa encara més estratègica l'aposta per la inversió en infraestructures ferroviàries. Nombrosos estudis han constatat abastament el col·lapse global del sistema viari a la regió metropolitana de Barcelona, amb o sense la construcció del Quart Cinturó.

La duplicació de l'eix de l'AP-7 mitjançant l'autovia A-7, de la qual el Quart Cinturó n'és tan sols un tram, és un projecte que va néixer ja caducat i que es desenvolupa per la inèrcia de les previsions realitzades en altres èpoques. Només la insistència del lobby constructor i la manca de renovació del discurs d'alguns representants econòmics donen cobertura a un projecte obsolet.

El Pla Territorial obliga a un canvi en la titularitat

La recent aprovació del Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB) ha suposat un notable pas endavant en la concreció d'un canvi en la orientació de la proposta del Quart Cinturó, encara que lluny dels plantejaments realitzats des de la CCQC. Per primera vegada un pla territorial establia la prioritat per als desplaçaments interns metropolitans i substituïa el nom de Quart Cinturó pel de Ronda del Vallès, potenciant així el seu caràcter d'unió de sistemes urbans per sobre del de via de pas. No obstant, les declaracions del conseller Joaquim Nadal ja han donat a entendre la manca de voluntat de la Generalitat d'exercir la seva autoritat i demanar conseqüentment el traspàs en la titularitat de la via.

El projecte previst al PTMB té, doncs, una funció regional, fins i tot comarcal, per la qual cosa deixa de tenir qualsevol sentit la titularitat estatal de la via, emparada només en aquells casos de vies que tenen continuïtat entre més d'una comunitat autònoma. De fet, el projecte que continua defensant el Ministeri no té res a veure amb el projecte aprovat per la Generalitat. Per tant, el canvi de titularitat de la via que s'ha estat defensant des de fa anys des de la CCQC és ara un pas previ imprescindible i absolutament necessari per no desacreditar la validesa del planejament territorial sobre el qual Catalunya ha tingut sempre total autonomia. Sense canvi de titularitat el Quart Cinturó no serà mai la ronda del Vallès defensada des del govern tripartit.

Volem destacar també que la inauguració d'avui s'ha de llegir des d'una òptica electoral, ja que la funcionalitat dels trams que s'inauguren és més que limitada, sobretot des d'una perspectiva ministerial. La manca de coordinació i planificació en l'execució de les obres motiva la fragmentació de l'obra acabada i l'escassa qualitat d'alguns dels enllaços que es posen en servei. Alhora, les dificultats en la construcció del tram central demostren l'elevat cost ambiental i econòmic de la infraestructura travessant una orografia complicada i uns espais d'elevat interès ambiental. Anys sense interlocució amb el Ministeri de Foment La CCQC va realitzar ja l'any 2007 una demanda d'entrevista al secretari d'estat d'infraestructures, atesa la manca de voluntat expressada per part de la Generalitat de Catalunya d'intercedir davant el Ministeri. Gairebé tres anys després, amb un munt de gestions realitzades, la trobada continua pendent. Aprofitant l'avinentesa de la inauguració d'avui per part del ministre es va realitzar recentment una demanda d'entrevista, reprenent la sol·licitud ja efectuada durant el mandant de la ministra Magdalena Álvarez. Des del serveis del ministeri de Foment s'ha instat a la CCQC a concretar una entrevista amb Dolores Morán, Directora de l'Àrea de Fomento de la Delegació del Govern Central a Barcelona. Donada la transcendència del projecte reiterem però la nostra sol·licitud de reunió amb el Secretari d'estat d'Infraestructures alhora que acceptem també la trobada amb la senyora Dolores Morán.

El desenvolupament del tram Terrassa - Granollers ha estat aturat administrativament tot i que el Ministeri de Foment disposa ja de l'Estudi Informatiu necessari per agilitzar-ne la aprovació. Com ja ha apuntat la CCQC, el Ministeri no pot ara per ara aprovar aquest estudi sense abans haver seguit una tramitació ambiental prescriptiva, que passa per presentar un Estudi ambiental preliminar que s'ha de sotmetre a consultes i ha de permetre la generació d'una resolució que determini els aspectes a incorporar en l'Estudi d'Impacte Ambiental. Cap d'aquests elements ha estat encara realitzat, fet que invalida qualsevol propera aprovació de l'Estudi Informatiu del tram Terrassa - Granollers.

Els impactes ambientals a la vista
La inauguració d'avui permet comprovar in situ els greus impactes ambientals que causa una infraestructura d'aquest tipus: barrera per a la fauna i col·lapse dels connectors ecològics, destrucció d'espais naturals propers als nuclis urbans de la plana (recordar per exemple el cobriment d'un torrent el passat juliol), impacte paisatgístic al peudemont del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac etc.

A més, en el cas de Terrassa, el que segons responsables municipals havia d'ésser un "límit al creixement de la ciutat" ha acabat sent l'excusa per construir un nou barri (Can Colomer) i un nou polígon productiu en plena plana agroforestal (Parc Audiovisual de Catalunya i Parc Tecnològic). Alhora el Quart Cinturó s'erigeix com una barrera per a la ciutadania que vulgui gaudir dels espais naturals propers, doncs s'han tallat antics camins d'accés a la zona nord i la franja de contacte ciutat-infraestructura-entorn ha estat definida únicament segons els paràmetres propis d'una via ràpida especialitzada (enormes talussos, pocs camins que travessen etc.) que "dóna l'esquena a la ciutat".

Avui caldrà doncs que "s'inaugurin" també els impactes ambientals que genera el Quart Cinturó, i preveure que impactes com els esmentats es repetiran en els nous trams que es construeixin si no es canvia radicalment el model.

Terrassa, 29 de juny de 2010
Campanya Contra el Quart Cinturó
Per més informació podeu posar-vos en contacte amb la Campanya Contra el Quart Cinturó a través del telèfon 93 717 18 87 (Oficina de l'ADENC) o el 617 50 49 74 o bé contacteu per correu electrònic ccqc@pangea.org