Xerrada de botànica – La Palinologia, una ciència desconeguda

Data/Hora
Dates - 25/01/2020
11:00 - 14:00

Lloc
Casal Pere Quart

Categories


Xerrada sobre la Palinologia i les seves aplicacions: pòl·lens, espores i palinomorfs. A càrrec de Concepción de Linares i Ramón Pérez de l’Associació Flora Catalana. 

Cal inscripció prèvia en el següent enllaç

La palinologia és la ciència dels palinomorfs, un terme general per a totes les entitats microscòpiques provinents de plantes i animals amb cobertes resistents (pòl·lens, espores, cists, etc.). L’objecte dominant de l’espectre acostuma a ser el gra de pol·len. La coberta dels grans de pol·len s’anomena exina, que protegeix els gàmetes masculins i presenta característiques morfològiques que serveixen per identificar el grup taxonòmic als quals pertanyen. Això ha fet que la palinologia tingui diverses aplicacions relacionades amb moltes disciplines científiques. En destaquem dues: l’aerobiologia i la paleopalinologia.

L’aerobiologia consisteix en l’estudi de les partícules aerovagants d’origen biològic. Els estudis aerobiològics són importants per comprendre el paper del pol·len i les espores en les malalties al·lèrgiques. Aquesta ciència es dedica, entre altres, a identificar i mesurar els nivells de partícules al·lergèniques de l’aire i esdevé un requisit previ molt important per la diagnosis, tractaments i prevenció de les al·lèrgies respiratòries.

La paleopalinologia s’utilitza per a reconstruir el paisatge vegetal del passat, inferint les condicions ambientals. Els sediments proporcionen registres de la variabilitat paleoambiental. Els registres palinològics són la clau per comprendre els canvis passats en el sistema climàtic, així com l’acció antròpica sobre el paisatge. Les anàlisis quantitatives de pol·len i espores dels sediments ens proporcionen sovint l’explicació de com s’ha produït el paisatge vegetal actual. Per exemple, a Catalunya hi ha hagut una regressió de les avetoses i és en la palinologia on trobem l’explicació d’aquesta disminució de l’avet. També podem saber quin ha estat l’origen de les zones àrides del sud-est ibèric, o perquè les fagedes del Pallars Sobirà són tan escadusseres.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *