Dia Internacional de la Biodiversitat: Ciutats plenes de vida

Avui 22 de maig celebrem el dia internacional de la biodiversitat. Un dia com el d’avui ha de servir per poder difondre el valor incalculable de la biodiversitat tant pel futur dels diferents ecosistemes tant terrestres com marins, com de la mateixa societat humana. Malauradament ens trobem en un moment històric on els experts creuen que estem entrant en una nova crisi de biodiversitat que podria acabar esdevenint en una 6a gran extinció, amb conseqüències terribles en un futur força proper. Però encara som a temps de rectificar, per això les entitats ecologistes d’arreu treballem en la conservació, l’estudi i la divulgació dels valors de la biodiversitat dels espais naturals, però també de les ciutats.

Les zones urbanes, de la mateixa forma que molts espais naturals, també són punts plens de vida, on podem trobar un gran nombre d’espècies diferents. Lluny de la idea que les ciutats són espais buits de natura, o que només hi trobem espècies plaga o generalistes, en aquests espais podem trobar moltes espècies lligades a l’activitat humana, que ens aporten grans beneficis pel sol fet de conviure amb elles a la ciutat.

Per tal de conèixer millor aquesta natura més propera del sistema urbà, durant els dos últims mesos de confinament, arran de la situació generada per la COVID-19, l’ADENC vam engegar la campanya #naturalismedesdecasa, amb la voluntat que els participants enviessin observacions de la natura dels seus patis, jardins, balcons o que senzillament poguessin veure des de la finestra de casa. La campanya ha resultat un èxit amb més de 300 observacions i 184 espècies diferents identificades, principalment dels municipis del Vallès Occidental de Sabadell, Terrassa i Castellar del Vallès, però també amb observacions de diferents punts de la zona metropolitana.

La flora

En general, els jardins, terrasses i balcons particulars són espais on pràcticament no s’hi ha pogut estudiar mai la biodiversitat que contenen. En aquest sentit conèixer la plantes que la gent hi té plantades o la vegetació que pot arribar a colonitzar aquests llocs és molt interessant per conèixer més a fons la biodiversitat present a les ciutats, i com l’espai privat pot arribar a esdevenir també un punt d’interès o refugi per la fauna.

Sorprenentment, amb les observacions que ens han arribat hem pogut veure que més de la meitat de les plantes dels balcons, jardins i terrasses són espècies exòtiques. Tenint en compte que la superfície de tots els espais verds privats és molt superior a la d’espais verds públics veiem que cal fer un esforç per impulsar l’ús de vegetació autòctona en la jardineria de les llars.

Tot i així, encara algunes espècies locals són presents en alguns jardins com per exemple el marfull, el margalló o diverses espècies de plantes aromàtiques com l’espígol i el romaní, típiques de la zona mediterrània. A més a més de la vegetació ruderal que pot arribar a créixer en diferents racons, com la parietària, el lletsó, l’amargot, l’anagall, la pastanaga, entre d’altres.

Borrissol (Veronica persica), planta de jade (Crassula ovata) i nesprer (Eriobotrya japonica). Autors/es: Sanda Saura, Gerard Codina i Feliu Madaula.

Els invertebrats

Dins dels animals, els més observats han sigut els invertebrats, sent els insectes els més nombrosos. Pel fet que molts d’ells són petits i difícils de trobar, moltes vegades ens passen desapercebuts, però tot i aquesta dificultat s’han vist molts himenòpters (abelles, vespes i formigues), seguit de coleòpters (escarabats i marietes), entre d’altres també força nombrosos com els dípters (mosques i mosquits), heteròpters (xinxes i bernats pudents), lepidòpters (arnes i papallones), ortòpters (saltamartins) i afídids (pugons).

Molts d’aquests insectes són importantíssims dins de les ciutats per les funcions que duen a terme, alguns d’ells pol·linitzant, altres depredant sobre plagues i la majoria servint d’aliment per altres animals com per exemple els ocells. Durant el confinament que les plantes dels parcs i dels carrers han pogut créixer sense tanta pressió i han format autèntics herbassars, que de ben segur han afavorit la presència de tants insectes beneficiosos a la ciutat. Per tant, si volem conservar la diversitat d’insectes, la conservació dels herbassars és clau, a més a més de la disminució de contaminació i l’eliminació de pesticides.

Els aràcnids han estat un dels altres invertebrats més observats, amb 12 espècies d’aranyes diferents en patis, balcons i fins i tot a l’interior de les cases. Les aranyes, a vegades temudes irracionalment, la gran majoria d’elles són totalment inofensives i fins i tot ens poden ajudar en la captura de mosques, mosquits i altres insectes que ens poden resultar molestos a casa. Per tant tenir alguna teranyina o aranya rondant (no totes construeixen teranyina) ens pot beneficiar, tenint un insecticida totalment natural a casa.

També s’han observat altres invertebrats com milpeus, cucs de terra, cargols i llimacs.

Borinot (Bombus terrestris), escarabat del sudari (Oxythyrea funesta) i aranya saltadora (Pseudeuophrys lanigera). Autors: Robert Hernández, Joan Elias i Gerard Codina.

Els vertebrats

Els vertebrats tot i ser els animals més grans en general, no sempre són fàcils de veure. Tot i així durant el confinament, un tema que ja ha sigut notícia, és que molts animals han guanyat confiança en haver-hi més tranquil·litat als carrers. La majoria d’aquesta fauna ja hi era, però aquests mesos s’han pogut veure amb més facilitat, ja sigui per la disminució de l’estrès, que han començat a sortir en altres moments del dia, no només a la nit, o simplement perquè hem estat observadors de la natura que ens envolta.

En qualsevol cas, el grup més observat, com ja és freqüent ha estat el dels ocells, la gran majoria d’ells residents tot l’any a la ciutat, però també migradors com les orenetes i falciots que ara estan en ple període de nidificació. Més enllà dels coloms als quals estem més habituats, s’han observat molts petits passeriformes, còrvids i fins i tot alguns rapinyaires. De manera habitual s’han pogut veure alguns ocells aquàtics, que aprofiten llacs artificials, basses o els rius propers a les ciutats, com ànecs, gavines o algun ardeid.

També algun mamífer com els senglars i els ratpenats que són més freqüents del que semblen a l’interior de les ciutats, alguns ratpenats fins i tot formant colònies importants en alguns edificis, i rèptils com el dragó comú, espècie molt adaptada als entorns urbans i que utilitza les llums artificials per atrapar les seves preses.

Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros), xoriguer (Falco tinnunculus) i dragó comú (Tarentola mauritanica). Autors: Joan Elias, David López i Gerard Codina.

Les espècies exòtiques

Les espècies exòtiques i concretament les invasores juguen en contra de la biodiversitat i poden afectar molt negativament als ecosistemes. De fet es considera que les espècies invasores són una de les principals causes de pèrdua de biodiversitat a escala global, i molts cops les ciutats són l’origen d’expansió d’algunes d’aquestes espècies. Per aquest motiu també és molt necessari continuar estudiant i treballant per conservar els ecosistemes i la biodiversitat urbana, potenciant les espècies locals, practicant una jardineria responsable i sostenible, i avisant de la presència d’espècies que poden posar en perill la natura de la ciutat i del seu entorn.

En el següent enllaç podeu veure el llistat d’observacions fetes:

20200522_Llistat especies

Escrit per  ADENC

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *