Els arbres de Viladrau

1 febr. 2015
Activitats Naturalistes - Botànica
0 Comentaris
El dissabte 4 de juny, el grup de botànica de l’Adenc, l’Esbarzer, va organitzar una sortida als boscos de Viladrau per conèixer les nombroses espècies d’arbres que hi viuen. A continuació us presentem una llista i una petita descripció dels que vam trobar.



Alzina (Quercus ilex). Bosc alt i bosc menut (rebrot). Fusta i carbó

Aranyoner ( Prunus spinosa) Arbust caduc i espinós. Els aranyons son fruits aspres al gust. Arbust anyívol. Fabricació del
patxaran.


Arç blanc ( Crataegus monogyna) Arbret espinós. Fruits comestibles. Fusta molt dura

Avellaner (Corylus avellana) Creix a llocs humits i frescos no puja per sobre 1500m d’altitud. Branques llargues i flexibles per fer anells de botes i cistelles. Bon combustible; llenya i carbó.

Avet (Abies alba), (Abies masjoanis). Arbre de Nadal que quan s’asseca no li cauen les fulles. Pinyes erectes. Acícules amb bandes estomàtiques blanques. Escorça blanca i fusta poc resinosa fàcil de treballar. Poc adequada per cremar.

Avet roig, pícea (Picea abies).  Exòtic. Arbre de Nadal que li cauen les fulles. Pinyes penjants.

Barret
de capellà
  (Euonymus europaeus) Arbust caduc. Fruits
verinosos. Propietats insecticides.


Blada ( Acer opalus) Arbre petit i caduc. Fusta
dura resistent a l’abrasió, Bona llenya.

Boix ( Buxus sempervirens) Arbust perennifoli.
Prefereix muntanyes calcàries de climes freds. Fusta molt dura i de gra molt
fi.

Bruguerola ( Calluna vulgaris). Mata baixa en sòls
sense calç. Mel·lífera.

Castanyer (Castanea sativa) Arbre caducifoli que
viu a sòls sense calç, rics, frescos i profunds. Fusta de bona qualitat,
elàstica i duradora i fàcil de treballar; bigues, dogues, postes, estaques. Crema
be però és mal carbó. Fruits

Castanyer
d’Indies
( Aesculus
hippocastanum
)  Exòtic. Originari de
la península balcànica i est de Bulgària. Ornamental. Fusta feble i poc
resistent.


Cedre
de l’Atlas
( Cedrus atlantica)
Exòtic. Originari de les muntanyes de l’Atles. Us ornamental i forestal. Fusta de
bona qualitat, resisteix la putrefacció.


Cirerer
(
Prunus avium). Necessitats hídriques
mitjanes. Fins a 20m d’alçada. Fusta preciosa

Faig
(Fagus sylvatica) Arbre de gran port i
ombra densa. Prefereix els sòls calcaris però viu als silícics. Vol climes
suaus i humits. Fages menjades pels animals. Fusta dura de textura uniforme.
Bona llenya i carbó.


Falsa
acàcia
( Robinia
pseudoacacia
) Arbre exòtic. Invasor. Ornamental i forestal. Originari
d’Amèrica del Nord. Fusta forta i resistent a la putrefacció.

Farigola
(Thymus vulgaris) Petita mata aromàtica.

Freixe
de fulla gran
(Fraxinus
excelsior
) Arbre caducifoli de fulles compostes. Fusta resistent i
elàstica. Bona llenya i carbó. Fulles aprofitables pels ramats.

Gatell ( Salix atrocinerea) Arbre de ribera.
Fusta de poca qualitat.

Gavarrera ( Rosa sp). Arbust espinós.


Lloreret ( Daphne laureola) Mata de fulles
persistents. Planta tòxica.

Lilà (Syringa vulgaris) Planta exòtica. Es
naturalitza. Ornamental.

Marxívol (Helleborus foetidus) Petita planta
tòxica.


Noguera ( Juglans regia). Arbre mitja d’escorça
llisa. Cultivada originaria del sud-est d’Europa i oest d’Asia. Arbre fruiter i
forestal. Fusta preciosa.


Olivereta ( Ligustrum vulgare) Arbust caduc
facultatiu. Cultivat com ornamental.

Om (Ulmus minor) Arbre de port alt i robust.
Viu en climes temperats i en llocs frescals. Fusta dura i bona tant per
construcció com per fusteria.  Arbre
farratger de molta qualitat. En general no forma boscos. Problema de grafiosi.

Pi
roig

( Pinus sylvestris) Pi de mitja
muntanya. Escorça juvenil rogenca. Fusta prou bona per construcció i
ebenisteria. Bon combustible.


Pollancre,
poll, chop
( Populus
nigra
) Arbre d’origen europeu, asiàtic i africà però a la península es creu
que es troba naturalitzat a partir d’antigues plantacions. Arbre de ribera de
creixement ràpid. Fusta lleugera i tova. Les fulles poden alimentar els ramats.

Prunera
vermella
(Prunus cerasifera
var.atropurpurea
) Exòtic. Ornamental.
Es pot naturalitzar.


Ridorta,
Vidalba
( Clematis vitalba)
Enfiladissa de gran desenvolupament. L’herba dels pidolaires.

Romaní(
Rosmarinus officinalis) Arbust aromàtic.


Roure
sp

( Quercus sp.)

Salze Blanc ( Salix alba) Arbre mitjà de creixement ràpid i vida curta. Arbre de ribera. De la seva escorça s’obté l’alcohol salicílic. Planta vimetera.


Saüc ( Sambucus nigra) Arbust que pot assolit ports arboris. Molts usos culinaris i medicinals. Les parts vegetatives son lleugerament tòxiques però flors i fruits es poden consumir. També se li atribueixen les propietats d’allunyar colobres, gripaus i “altres males bèsties” i matar insectes dolents.

Servera ( Sorbus domestica) Arbre amb fulles compostes. Fruits com petites peres molt aspre que cal menjar sobremadurat. Fusta molt dura ( carnissers)

Surera ( Quercus suber) Arbre que defuig els terrenys amb calç. Viu a climes suaus. Aprofitament de la seva escorça i la seva fusta.

Til·ler de fulla gran (Tilia Platyphyllos) Arbre de gran port que fa una ombra densa i fresca. Viu a zones frescals i humides. Fulles farratgeres. Fusta tova i lleugera de gra fi. No forma boscos

Trèmol ( Populus tremula) Arbre de tamany mitjà. El pecíol de les seves fulles és pla i molt feble. Fulles per farratge. Fusta tova i lleugera.


Vern (Alnus glutinosa) arbre de ribera fixador de nitrogen. Creixement ràpid i vida curta. Fusta lleugera i no molt dura que aguanta be sota l’aigua. Bosc menut

 

 

 

 

Freixe de fulla gran

 

Ginebró

 

Picea

 

 

Saüc

 

Robínia

 

Til.ler de fulla gran

 

 

Escrit per  Daba System

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *