Fins quan haurem de seguir dient No al Quart Cinturó?

La setmana passada vam ser molts els vallesans que no teníem res a celebrar amb la notícia de que l’Estat destinarà diners per a la continuació del Quart Cinturó, també conegut com a B-40 o de Ronda Vallès. Considerem que menysprear l’important rebuig social que desperta la construcció d’aquesta autovia és un error molt greu i, per això la junta directiva de l’Associació per a la Defensa i Estudi de la Natura de Catalunya (ADENC) ens sentim en l’obligació de no quedar-nos en silenci en aquests moments.

Primerament, una reflexió que ens hauríem de fer sovint és pensar d’on venim per a saber cap a on anem. Si ens fixem en el cas de l’autovia B-40, veiem que el conflicte sobre aquesta infraestructura existeix des de fa quasi mig segle! De fet la nostra entitat, amb 38 anys d’història protegint el medi natural del Vallès, ja neix amb una idea de Quart Cinturó sobre la taula. O sigui que venint de tant lluny un podria pensar que les coses haurien canviat amb tant de temps.

Doncs bé, sembla que les coses no hagin canviat gens ni mica i seguim tenint sobre la taula un debat que no avança. Però, realment és cert que no han canviat les coses? Clarament moltes coses sí que han canviat. Avui en dia és indiscutible que el canvi climàtic existeix i amenaça la nostra manera de viure. Tampoc es pot posar en entredit que estem provocant una extinció de la biodiversitat massiva en el planeta. Aquests són els principals reptes de futur per a totes les societats del món, com adaptar-se i mitigar l’impacte que aquestes amenaces tindran en els propers anys. No cal mirar processos ecològics tan llunyans com la desaparició de l’Amazònia, o l’extinció d’espècies amenaçades en el remot Cercle Polar Àrtic. Només cal mirar l’evolució de la nostra comarca i veure quins són els plans que s’hi volen executar.

El Quart Cinturó és indubtablement una peça clau en tot aquest debat. Sobre la taula ho tenim tot en joc. En aquests moments hem de fer sentir la nostra opinió, però també escoltar els coneixements que en tenim. Informar-nos, escoltar-nos, respectar-nos i enriquir el debat és fonamental per no cometre errors irremeiables que hipotequin el futur de la comarca. Tots volem el millor pel Vallès perquè tots en formem part.

El que podem dir amb seguretat, és que el respecte pel medi ambient no és el punt fort de la B-40. Ecològicament és indiscutible que només pot comportar efectes negatius, tant des d’un punt de vista mediambiental ampli (conservació de la biodiversitat, connectivitat ecològica, contaminació atmosfèrica…) com des d’un punt de vista agrònom. Les declaracions d’emergència climàtica i l’anomenada transició ecològica són incompatibles amb continuar apostant de manera prioritària per la mobilitat més contaminant i que destrueix els pocs espais naturals que queden a la Plana.

Hi ha alternatives sobre la taula i cal tenir especialment en compte a una generació jove que demana el relleu d’una forma de pensar i de fer antiquada. Una generació que no comparteix la mateixa visió del món i que viu amb angoixa el deute, no només econòmic, sinó també ambiental que se’ls hi està imposant. De fet, un deute que ja està pagant amb la pandèmia de la Covid-19 i que està tenint greus conseqüències en la seva formació, inserció laboral, salut mental, etc. I de moment res apunta que s’estigui aplicant la tan proclamada “transició ecològica” per a sortir d’aquesta crisi, almenys en el nostre entorn.

És hora de deixar de pensar en les polítiques ambientals com una última preocupació. Els acords de desenvolupament sostenible són sistemàticament infringits perquè no es reconeix que tenen una implicació transversal en totes les preses de decisió. Ens pensem que fer polítiques ambientals és un dia plantar arbres i l’altre dia reciclar, però va molt més enllà. Es requereix de molta valentia i compromís perquè el futur passa per la revolució digital, la transició energètica, la reducció de residus i la conseqüent transformació de la indústria. O apostem per aquest canvi, o ens quedem ancorats en el negoci del totxo, més enllà dels qual no hi ha gairebé res més. Quan parlem de Quart Cinturó parlem de mobilitat, però està clar que ens hi va molt més.

La Junta de l’ADENC

Sabadell, 3 de novembre de 2020

Escrit per  Adenc

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *