LES DAMES COIFFÉES (Riera de Gaià, Vallès Occidental, Barcelona)

Les Dames Coiffées o pilars coronats de Sant Miquel de Gonteres, a la riera de Gaià, són efecte de l’erosió diferencial. Seguint el camí romeu de Montserrat arribarem al Molinot, formació geològica de conglomerats quarsosos de la base del triàsic. A més, estudiarem la vegetació de la zona, típicament mediterrània, formada per un bosc mixt d’alzines i pi blanc.

DADES
▶️ Organització: ADENC (Sabadell) – Grup de botànica ESBARZER
▶️ Guiatge: Àngel Manuel Hernández Cardona, catedràtic jubilat de ciències naturals.
▶️ Participants: 16 (socis i no socis).
▶️ Punt de trobada (com arribar-hi)
◼︎ Estació de RENFE: Sant Miquel de Gonteres – Viladecavalls
Cada hora hi ha un tren que arriba a l’estació (ambdós sentits; de o a Barcelona, passant per Sabadell i Terrassa).
Sant Miquel de Gonteres o Sant Miquel de Guanteres és una urbanització al Vallès Occidental, a mig camí entre Viladecavalls i Terrassa i en terres repartides a ambdós municipis.
◼︎ Arribar-hi en cotxe és un poema! (si no es coneix bé la urbanització). El GPS pot ser útil.
▶️ Punt de sortida i arribada del recorregut
◼︎ Estació de RENFE de Sant Miquel de Gonteres – Viladecavalls
Aparcament de l’estació (al costat del bar).
▶️ Climatologia: Dia de tardor, amb força humitat dins la fondalada de la riera, però lluminós.
▶️ Avituallament: Sortida matinal. Aturada per esmorzar
◼︎ Sortida matinal. Aturada per esmorzar dins la llera de la riera de Gaià.
◼︎ Bar La Estació: En la mateixa estació (andana sud). No sol obrir molt d’hora, però al migdia era obert.
◼︎ Aigua: No hi ha punts d’aigua potable en tot el recorregut.

 

RECORREGUT
La primera part transcorre per dins la llera de la riera de Gaià; riera avall. A pas tranquil, s’observa la vegetació de la llera, caminant en direcció a les formacions geològiques conegudes com a pilars coronats o dames coiffées. Arribats a l’indret, Àngel M. Hernández ofereix una explicació exhaustiva de les formes estilitzades dels pilars i del seu procés de formació. Observant la següent imatge (J. Rubió, 2007), fer una descripció del procés de formació dels pilars coronats seria aquí sobrer.

Sadollada la curiositat dels participants, es retrocedeix riera amunt per continuar a mà esquerra pel GR 96 (camí romer) en direcció al Molinot. La tardor no és la millor època per observar la flora. Tanmateix, dins la llera, les nostres mirades es concentren en la rara i un xic exòtica Botja blanca o Melcoratge tomentós (Mercurialis tomentosa L.). Ja de camí al Molinot, també captiva els nostres ulls el Nopal cuijo (Opuntia engelmannii), ornamentant amb les seves figues morades la vora del camí; una figuera de moro nativa de Mèxic, Texas i Arizona. El Molinot, o les quatre pedres que queden del seu historial, ha sigut com un petit anticlímax, per a alguns dels participants. No resulta sorprenent, després d’haver admirat demoiselles coiffées tan elegants i estilitzades.
♻️ Descripció més detallada del recorregut (mapa, km, desnivells, temps en moviment, imatges, trams de ruta, etc.):
◼︎ Ruta wikiloc d’esporqueret: Les Dames Coiffées (circular)
📷 Gent ADENC en 20 imatges
La mirada del geòleg (imatges i peus explicatius de Josep M. Nogué)

 

LES DAMES COIFFÉES
El plat fort de la sortida era visitar l’indret dels pilars coronats dins la riera de Gaià. Les darreres riuades han netejat la llera; encara en són visibles els efectes de la força de l’aigua. En pocs minuts s’arriba a la zona on els efectes de riuades, esllavissades i xaragalls han anat esculpint uns pilars prims i esvelts d’altura més que considerable. Tots els ulls són enlairats durant bona estona en contemplació d’aquestes formacions geològiques singulars. Efectivament, semblen senyores amb barret; l’elegància les delata. És el nostre goig intel·lectual de la jornada.

No pocs dels assistents no havíem sentit mai parlar d’aquestes formes geològiques tan singulars fins fa pocs dies. Aquesta descoberta, a alguns ens ha fet pensar precisament amb l’efecte de singularitat; un fet singularíssim i peculiar de la geologia catalana, podria ser; podria ser que un geòleg francès, passejant o perdut per la riera de Gaià, va descobrir aquest indret d’escultures esveltes i tan ben tallades i les va batejar com Dames Coiffées. Ai las, la història no sol anar per aquests viaranys. Un cop feta una recerca un xic més reposada, es descobreix que de pilars coronats n’hi ha arreu:
◼︎ Castellbisbal (Vallès Occidental, Barcelona): torrent de Ca n’Oliveró, a prop del torrent de Pegueres
◼︎ Bernal de Yátor (Las Alpujarras, Granada – Prop de la població de Cádiar)
◼︎ Ille sur Têt (Rosselló, oest de Perpinyà, Catalunya Nord): les Orgues d’Ille
◼︎ Renon-Ritten (Vall d’Adige; prop de Bolzano, Tyrol del Sud, Itàlia): Piramidi di terra del Renon.
◼︎ Djavolja Varos (Sèrbia): Stone pillars
◼︎ Cappadocia (Turquia): Fairy chimneys
◼︎ EUA (Arizona, Utah, New Mexico): Hoodoos & Tent rocks
Segur que aquest llistat pot ser més llarg.

Efectivament, de pilars coronats n’hi ha pertot i, com no podria ser d’altra manera, a cada contrada els bategen amb noms suggeridors. Des del més genèric, pilars coronats, fins al més exòtic dels EUA, hoodoos. El llistat no és curt. Aquí la diversitat:
◼︎ Pilars coronats, pilars de terra, earth pillars, piramidi di terra, earth pyramids
◼︎ Senyores amb barret, dames coiffées, demoiselles coiffées
◼︎ Xemeneies de fades, cheminées de fées, fairy chimneys, pigeon chimneys
◼︎ Orgues
◼︎ Tent rocks
◼︎ Hoodoos

FLORA DE LA CONTRADA
La llera de la riera de Gaià mostra la típica vegetació de les zones amb abundància d’humitat. Les omedes, alberes i salzedes solen dominar els paisatges de rieres, rierols i torrenteres. Tanmateix, també s’ha comprovat com la riera de Gaià, sense excepció, es veu colonitzada per vegetació oportunista que pot alterar el paisatge natural de l’indret. És el cas, per exemple, d’espècies com l’Ailant (Ailanthus altissima) o dels canyars (Arundo donax L.); ambdues espècies són ben visibles i abundants dins la llera i també a les voreres. Tanmateix, però, la planta que avui ha captivat la imaginació dels naturalistes ha sigut la ben visible Malcoratge (Mercurialis tomentosa L.), també coneguda com a Botja, Botja blanca, Botja peluda, Herba de Santa Quitèria o Melcoratge tomentós. El seu color gris platejat li atorga preeminència visual dins l’entorn vegetal; les seves fulles tomentoses d’aspecte vellutat li atorguen un cert aire de dignitat i bellesa.
També ha sorprès la mirada dels naturalites, ara ja dins el camí romeu, una figuera de moro que a Mèxic se la coneix amb el nom de Nopal o Nopal Cuijo (Opuntia engelmannii). Les seves fulles plenes d’espines llargues i groguenques i, a la tardor, els seus fruits ovalats de color púrpura ornamenten qualsevol jardí.
🌻 Flora de tardor (Riera de Gaià – El Molinot)

 

PER SABER-NE MÉS
▶️ Webgrafia
◼︎ Binnur (2018). Fairy Chimneys. Cappadocia ATV Bike Tours.
Rescatat, 20 novembre 2019, de: https://www.kapadokyadayim.com/fairy-chimneys/
◼︎ Leary, C. (2016). What are hoodoos? The science behind these surreal formations. Narrative Content Group.
Rescatat, 20 novembre 2019, de: https://www.mnn.com/lifestyle/eco-tourism/blogs/what-are-hoodoos-science-behind-these-surreal-formations
◼︎ Linares, R.; L. Pallí i X. Almanza (2004). Morfogènesi dels pilars de terra (Earth Pillars, Hoodoos). Exemples de la Riera de Gaià (Vallès Occidental, Barcelona) i del Bernal de Yátor (Las Alpujarras, Granada). Àrea de Geodimànica Externa. Universitat de Girona, 17071 Girona (SCIENTIA gerundensis, 27: 37-469).
Rescatat, 18 novembre 2019, de: https://www.raco.cat/index.php/Resclosa/article/view/110508/167270
◼︎ Rubió, J. (2007). Estudis de la Vall del Gaià. LA RESCLOSA. Edita: Centre d’Estudis del Gaià, Vila-rodona. (p. 5-15) PDF
Rescatat, 18 novembre 2019, de: https://www.raco.cat/index.php/Resclosa/article/view/110508/167270
◼︎ —– (2018). Earth pyramids of Ritten. Wikipedia, the free encyclopedia.
Rescatat, 20 novembre 2019, de: https://en.wikipedia.org/wiki/Earth_pyramids_of_Ritten
◼︎ The American Southwest (s.d.). 20 Best hoodoo locations.
Rescatat, 20 novembre 2019, de: https://www.americansouthwest.net/highlights/hoodoos/01.html

▶️ 10 Mots clau
◼︎ Camí romeu: Sender de pelegrinatge o romiatge que porta a un santuari. Per exemple, el GR 69, un sender de gran recorregut que porta directament a Montserrat des de Barcelona.
◼︎ Conglomerat: En geologia, un conglomerat és una roca sedimentària de tipus detrític formada per còdols arrodonits d’altres roques units per un ciment. (Wikipèdia)
◼︎ Erosió diferencial: Desgast desigual del sol o de la roca (depenent de la duresa) produït per agents erosius com l’aigua o el vent.
◼︎ Falla: Una falla és una fractura de l’escorça terrestre al llarg de la qual s’ha produït un desplaçament relatiu dels dos blocs o compartiments en què queda dividida la roca afectada. (Definició de wikipèdia)
◼︎ Hoodoo: En geologia, fa referència als pilars coronats de zones dels EUA. Hoodoo seria una alteració del Voodoo (voudou o vudú); una forma de màgia utilitzada per la població afroamericana del sud dels EUA.
◼︎ Mirall de falla: (geologia) Superfície de falla polida i estriada, per efecte del frec.
◼︎ Pilar coronat: Forma columnar a l’extrem de la qual hi ha un bloc rocallós.
◼︎ Talús: Inclinació del parament d’un mur, d’un tallat del terreny, d’un terraplè, etc. Obstacle natural format per un desnivell del terreny.
◼︎ Triàsic: El primer període geològic del Mesozoic; entre 251 i 201 milions d’anys. Els sediments anomenats gresos vermells són característics del Triàsic (clima sec i càlid).
◼︎ Xaragall: Incisió erosiva que produeix l’aigua de la pluja en escórrer-se per un terreny inclinat.

Escrit per  Julià Font

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *