Primer anellament del 2020 després de la tempesta Glòria!

Aquest 2020 hem encetat les sessions d’anellament just després de la passada de la tempesta Glòria pel Mediterrani occidental. Una meteorologia convulsa ha fet que la diversitat d’espècies ocells anellats no sigui tant alta com altres cops, però no per això ha deixat de ser una jornada productiva; hem fet nou rècord de captures al gener, amb 51 captures (l’anterior rècord era del 2017 amb 45)!

Com de costum, la jornada dels anelladors (Marcelo Brongo, anellador expert, Alba Palomo, anelladora auxiliar, Xavier Jordà i David López, ornitofrikis i Maria Mas, del Museu de Ciències Naturals de Granollers) va començar abans que sortís el Sol col·locant les xarxes a la vora del riu Ripoll. Amb el pas de la tempesta Glòria el riu, tot i no anar molt més alt de l’habitual, baixava amb molta força. Després d’uns moments de dubte sobre si col·locar la xarxa que travessa el riu, al final ens vam envalentonar i vam acabar per col·locar-la.

La jornada va començar bé, amb dues merles (Turdus merula) joves, ja anellades i una varietat de tallarols capnegres (Sylvia melanocephala), mallerengues carboneres (Parus major) i pitrojos (Erithacus rubecula). A la que el Sol ja es va començar a alçar van venir les primeres families interessades en aprendre més sobre els ocells i de seguida vam estar envoltats de canalla encuriosida en l’anellament.

A mesura que va anar avançant el matí van caure també un pardal de bardissa (Prunella modularis), tallarols de casquet (Sylvia atricapilla) mallerengues cuallargues (Aegithalos caudatus) i mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus). Tots esperàvem veure si queia el colltort (Jynx torquilla) o un possible picot garser petit (Dryobates minor) que anàvem sentint, però no vam ser tant afortunats.

Tanmateix, al final vam tenir una petita sorpresa (bé, no tant petita!) ja que va caure una garsa a la xarxa! La garsa (Pica pica) és un còrvid que s’ha fet molt abundant els darrers anys a Catalunya, gràcies sobretot a la seva inteligència i adaptabilitat. No és gaire habitual que aquesta au caigui a les xarxes (no es deixa enredar tant fàcilment) i a l’estació del riu Ripoll només és el segon cop que n’hi cau una.

Al anar a fer l’última ronda del dia, vam demanar als més petits que ens acompanyessin a les xarxes per a que veiessin com treiem els ocells i ens ajudessin a portar-los en les bosses. En total vam capturar 51 ocells de 10 espècies diferents dels quals 15 controls. No està malament per estrenar l’any!

Fotos de David López-Bosch.

Escrit per  ADENC

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *