Sortida de libèl.lules Riera de Sanana

31 maig 2017
Activitats Naturalistes - Libèl·lules
0 Comentaris
Aquest dissabte 27 de maig hem visitat la riera de Sanana, prop de la Masia de Can Còdol, terme municipal de Vacarisses(UTM ETRS89 409250,6/4608389,4). La sortida va comptar amb el guiatge d’un expert en libèl·lules, Xavier Mayou, del Grup d’Estudi dels odonats de Catalunya, Oxygastra.
Durant la jornada, tot i que no hem observat un gran nombre d’espècies diferents, si que hem pogut veure en directe els diferents estats del cicle vital de les libèl·lules.
Hem tingut el privilegi de presenciar l’emergència d’un adult de Rodadits de bassa (Gomphus pulchellus). La defensa del territori del mascles  d’Emperador blau (Anax imperator), les còpules del Donzell de ferradura (Coengagriom puella) i les postes del Llantió iberomagribí (Ischnura graellsii).
També hem pogut observar tres espècies més durant la jornada: Damisel·la endolada (Calopterys haemorrhoidalix) Ferrer camanegre (Pyrrhosoma nympula) i Sagnador escalata (Crocothemis erythraea). 

Rodadits de bassa

Després de completar el darrer estadi  com a larva, quan les condicions ambientals son favorables, la larva surt de l’aigua, caminant fins a la vora o enfilant-se en objectes com pedres, tiges, paret, etc. .

 

Rodadits de bassa

 

La postura i el tipus de suport és característic de cada espècie, en aquest cas, el Rodadits de bassa, simplement surt de l’aigua i es queda a la vora del riu.
Rodadits de bassa

En aquest moment l’individu és molt delicat i també molt vulnerable als depredadors. L’adult es queda quiet i va desplegant i assecant les ales, omplint les venes d’hemolimfa, aquest procés poc trigar hores

 

Exúvia d’Emperador blau

 

L’exosquelet larvari s’anomena exúvia i resta adherit a suport on s’ha efectuat l’emergència. La identificació de les exúvies dona molta informació sobre la reproducció de l’indret on s’ha trobat.
Mascle d’Emperador blau. Foto:Joan Elias

El mascles d’Emperador blau escullen un tram de riu d’aigües  o bassa com a territori propi i el defensen davant d’altres mascles “patrullant” amunt i avall, si s’apropa un mascle, inicien una lluita per foragitar-lo, si s’apropa una femella miren d’aparellar-s’hi

 

Còpula de Donzell de ferradura. Foto:Joan Elias

La còpula entre les libèl·lules té forma d’anell, el mascle agafa la femella pel tòrax amb els apèndixs posteriors del seu abdomen i la femella acosta els seus òrgans genitals, situats al final de l’abdomen, fins als òrgans genitals del mascle, situats a l’inici de l’abdomen, aleshores té lloc la còpula.

Tàndem de Donzell de ferradura. amb la femella posant ous. Foto. Joan Elias

Després de la còpula la femella pot dipositar els ous directament a l’aigua, o bé a sobre la vegetació. En la majoria d’espècies els mascles controlen la posta, per garantir que cap altre mascle copula amb la femella abans de que aquesta dipositi els ous fecundats amb el seu esperma. Aquest control pot ser simplement un vol vigilant al voltant de la femella i foragitant els mascles que se li acosten, o bé pot continuar enganxat a la femella formant un tàndem.

Femella de Llantió iberomagribí posant els ous

 

Escrit per  Daba System

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *