Sortida ornitològica a l’Estany d’Ivars i Vila-sana

28 febr. 2018
Activitats Naturalistes - Ornitologia
0 Comentaris

El dissabte 10 de febrer, l’ADENC va organitzar una sortida ornitològica a l’Estany d’Ivars i Vila-sana, a la recerca de la mallerenga de bigotis. Aquell dia de carnestoltes, els apuntats a l’activitat ens vam posar les nostres millors disfresses d’ornitòlegs i a les 8 i mitja del matí ja enfilàvem cap a Linyola, on havíem quedat amb el seu guia.

Aquest no era altre que Xavier Escobar, educador ambiental i ornitòleg sabadellenc, que havia fet anar al grup a Linyola, ja que recentment s’hi havia vist un grup de sisons i no es volia perdre l’oportunitat de veure aquests ocells esteparis tant amenaçats a Catalunya. I així, quasi al sortir del poble de Linyola vam trobar un grup d’uns 45 sisons que pasturaven tranquil·lament en un camp proper. Allà ens hi vam estar una bona estona observant els sisons fins que aquests van aixecar el vol, oferint un espectacle magnífic. Tanmateix, la sortida se suposa que era a l’Estany d’Ivars, i un grup llunyà de fredelugues ens va avisar que ja era moment d’anar tirant cap a l’aiguamoll.

Estol de sisons. Foto per David López.

Un cop a lloc, el Xavi explicà una mica la història de l’estany. L’Estany d’Ivars és d’origen endorreic (fenomen pel qual la xarxa hidrogràfica d’una regió no desemboca al mar sinó a una depressió on s’hi formen estanys o aiguamolls) i les seves aigües tot i que originalment eren més aviat salobroses, actualment són d’aigua dolça. Amb la construcció del Canal d’Urgell el 1861, gran part de l’aigua dels voltants va anar a parar a l’estany convertint-lo en l’estany interior més gran de Catalunya. Això el va convertir en un centre d’oci, cultural i econòmic per a la gent dels voltants fins al 1951 quan, en contra de la voluntat popular, es va dessecar l’estany (Proyecto de Saneamiento) per a expandir els conreus de la zona.

Tanmateix, l’Estany d’Ivars i Vila-sana va seguir ben viu a la memòria de la gent, i les iniciatives de recuperació ja comencen l’any 1976 (endevineu perquè?). El 1993 es signà el protocol de recuperació de l’estany entre els Ajuntament d’Ivars d’Urgell i de Vila-sana, i el 2003 es van començar les obres de recuperació de les zones lacustres. L’emplenament de l’estany finalitzà el 2009, moment a partir del qual vam poder gaudir de l’Estany d’Ivars i Vila-sana que tenim ara.

Tot i aquesta història una mica turbulenta, l’estany és actualment un oasis humit de biodiversitat enmig del Pla d’Urgell. Només arribar, ja vam poder escoltar el cloqueig típic de les cigonyes de l’estany. A l’estany hi han instal·lades vàries plataformes on vàries parelles de cigonyes blanques hi fan el niu i hi crien cada any. Tot i que les cigonyes són animals espectaculars per la seva mida i els seus nius immensos, la autèntica joia de l’estany és la mallerenga de bigotis un petit ocell molt esquiu, que viu entre els joncs. De fet a l’Estany d’Ivars i Vila-sana es va detectar per primera vegada el 2010 i hi va criar el 2012.

Cigonya al niu. Foto per David López.

L’excursió va seguir, passant per diferents observatoris on podíem gaudir de les diferents aus de l’estany. Corbs marins, gavians argentats, gavines vulgars, ànecs collverds, xarxets i una gran quantitat de cullerots són algunes de les espècies més abundants que vam veure. Tanmateix, també vam poder observar alguns xibecs, morells cap-rojos i un ànec cuallarg. En la distància també observàvem cabussets i cabussons emplomallats submergint-se constantment a l’aigua.

Tot i que l’estany és massa profund per a que hi abundin els limícoles, vam tenir la sort d’observar un becadell que es pensava que estava camuflat, i vam sentir uns quants rasclons entre les canyes. Els rapinyaires també ens van oferir un espectacle força espectacular, amb arpelles i milans reials sobrevolant-nos ven a prop a mesura que avançàvem, així com la gavina menuda, que ens va delectar amb les seves acrobàcies per sobre de l’aigua.

Milà reial. Foto per David López.

A mesura que anava baixant el sol, vam anar perdent l’esperança de veure a la mallerenga de bigotis, aquell no va ser el nostre dia. Tanmateix, l’estany encara ens reservava una sorpresa final. Quan el sol ja s’estava ponent vam poder veure com arribava un grup d’unes 1000 gralles que volaven per sobre l’estany buscant el lloc adient per a passar-hi la nit. Els seus vols vertiginosos i el xivarri que feien va fer que mereixés la pena aguantar fins tant tard. I per si encara no n’haguéssim tingut prou, quant ja marxàvem vam tenir l’oportunitat de veure un mussol banyut que començava la seva ronda de cacera nocturna. El final adient per un dia d’ocelleig fantàstic!

Estol de gralles. Foto per David López.

A continuació teniu el llistat d’ocells que vam observar:

Sisó – Tetrax tetrax

Oca vulgar – Anser anser

Xarxet comú – Anas crecca

Ànec collverd – Anas platyrhynchos

Ànec cuallarg – Anas acuta

Ànec cullerot – Anas clypeata

Ànec griset – Anas strepera

Xibec – Netta rufina

Morell cap-roig – Aythya ferina

Cabusset – Tachybaptus ruficollis

Cabussó emplomallat – Podiceps cristatus

Corb marí gros – Phalacrocorax carbo

Esplugabous – Bubulcus ibis

Agró blanc – Casmerodius albus

Bernat pescaire – Ardea cinerea

Cigonya blanca – Ciconia ciconia

Milà reial – Milvus milvus

Arpella vulgar – Circus aeruginosus

Aligot comú – Buteo buteo

Rascló – Rallus aquaticus

Polla d’aigua – Gallinula chloropus

Polla blava – Porphyrio porphyrio

Fotja vulgar – Fulica atra

Fredeluga – Vanellus vanellus

Becadell comú – Gallinago gallinago

Gavina menuda – Hydrocoloeus minutus

Gavina vulgar – Chroicocephalus ridibundus

Gavià fosc – Larus fuscus

Gavià argentat – Larus michahellis

Colom roquer – Columba livia

Tudó – Columba palumbus

Tórtora turca – Streptopelia decaocto

Mussol banyut – Asio otus

Blauet – Alcedo atthis

Picot verd – Picus sharpei

Titella – Anthus pratensis

Cuereta blanca – Motacilla alba

Pardal de bardissa – Prunella modularis

Pit-roig – Erithacus rubecula

Bitxac comú – Saxicola rubicola

Merla – Turdus merula

Rossinyol bord – Cettia cetti

Mosquiter comú – Phylloscopus collybita

Mallerenga blava – Cyanistes caeruleus

Mallerenga carbonera – Parus major

Garsa – Pica pica

Gralla – Corvus monedula

Estornell – Sturnus sp.

Pardal comú – Passer domesticus

Pinsà comú – Fringilla coelebs

Verdum – Chloris chloris

Repicatalons – Emberica schoeniclus

Escrit per  David López Bosch

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *