Els secans de Lleida a la primavera

29 maig 2018
Activitats Naturalistes - Ornitologia
0 Comentaris

El passat dissabte 12 de maig, vam anar a passar el dia als secans de Lleida. Quan es fa alguna cosa així, molts coneguts ens pregunten: “Però què aneu a fer-hi a Lleida? Si no hi ha res!”. Bé, a part de que això és mentida, els secans de Lleida alberguen una de les comunitats d’aus més amenaçades de la Península Ibèrica: les aus estepàries!

Aquests ocells, estan cada cop més amenaçats a causa de l’abandonament dels camps i la vida agrícola, així com la mecanització i l’ús de pesticides, i la conversió dels secans en camps de conreu intensiu i de regadiu. Aquestes aus, adaptades a viure entre una vegetació estepària i a alimentar-se dels animalons i el gra que hi troben, les passen magres amb l’avenç de la civilització.

Els ocellaires al tema! Foto de David López Bosch.

 

Per això, quedem a les 9 del matí a la gasolinera d’Artesa de Lleida, des d’on visitarem diferents punts dels secans de Lleida per a observar algunes d’aquestes espècies d’aus.

Timoneda d’Alfés

Aquest espai d’unes 107 ha de superfície, és un hàbitat estapari àrid de tipus continental que allotja dos tresors de l’ornitofauna catalana. El primer és la trenca (Lanius minor), un petit ocell de la família dels botxins i els escorxadors, extremadament amenaçat a Espanya, i que a Catalunya hi té el seu nucli poblacional més important. Gràcies a un gran esforç de conservació i de cria en captivitat, el 2017 es van detectar 19 individus, els quals van formar 6 parelles!

Un altre ocell extremadament amenaçat és l’alosa becuda (Chersophilus duponti) un alàudid que es caracteritza pel seu bec llarg i corvat i el seu cant. Aquesta au havia criat a la Timoneda d’Alfés  i se n’havien arribat a comptabilitzar entre 35-40 parelles. Tanmateix, la degradació dels camps per l’ús de pesticides, que maten als insectes dels quals s’alimenta, va fer que el 2005 aquesta espècies desaparegués de Catalunya. Tanmateix, el 2016 es va confirmar, per primer cop en 10 anys, la presència d’aquesta au a la Timoneda un altre cop.

Com a bons naturalistes, ens passem bona part del matí amb els ulls als prismàtics i els telescopis i parant bé l’orella per a veure si detectem la presència d’alguna d’aquestes dues espècies, però sense sort… Tanmateix, a la Timoneda hi veiem un nombre espectacular de calàndries (Melanocorypha calandra) alàudids de mida gran que canten de manera escandalosa i espectacular mentre volen i imiten el cant de nombroses espècies d’ocells. També podem veure un sisó (Tetrax tetrax) i dos cucuts reials (Clamator glandarius) volant en la llunyania, així com un grup nombrós d’aligots vespes (Pernis apivorus) que ens sobrevolen.

Un dels aligots vespers (Pernis apivorus) que ens sobrevolaren. Foto de David López Bosch.

 

A mig matí tornem cap els cotxes i ens dirigim cap a Mas de Melons.

Mas de Melons

Juntament amb la Timoneda d’Alfés, la Reserva Natural Parcial de Mas de Melons conformen els Secans de Mas de Melons-Alfés, espai declarat com a Zona d’Especial Protecció per les Aus (ZEPA) i inclosa a la Xarxa Natura 2000. A part dels ocells, a Mas de Melons hi trobem un parell de basses, que fan que la zona sigui un punt important per als amfibis de la zona.

Entrem a Mas de Melons per Aspa, i abans d’arribar al Mas de Melons pròpiament dit, aturem el cotxe de cop al veure un gran rapinyaire blanc aturat en un rocallam a pocs metres del camí. Tot i que molts en un primer instant pensem ” Una àguila pescadora desorientada?”, a la que ens aturem, comprovem que es tracta d’un exemplar molt clar de àguila marcenca (Circaetus gallicus), pràcticament blanc. L’ocell herpetòfag fuig volant a la que ens aturem, però podem gaudir-ne una bona estona abans no desapareix en la llunyania. La cosa pinta bé!

L’àguila marcenca (Circaetus gallicus) excepcionalment clara. Foto de David López Bosch.

 

Deixem els cotxes al Mas de Melons i ens endinsem direcció a una petita bassa que trobem a la vora del camí. Passejant, podem observar el còlit ros (Oenanthe hispanica) un nidificant estival, abundant en zones de secà, i el més escàs còlit negre (Oenanthe leucura) un ocell fosc amb una cua blanca destacable. Pel camí veiem en la llunyania ocells com l’oriol (Oriolus oriolus) amagat entre uns pins, el gaig blau (Coracias garrulus), al voltant d’una caixa niu instalada especialment per a ell, i una cotoliu (Lullula arborea) cantant enfilada a sobre d’un arbre sec.

Trobeu l’oriol (Oriolus oriolus)? Foto de David López Bosch.

 

Quan ja es comencen a queixar els budells, vam tornar a Mas de Melons, on dinem al costat de l’escultura en memòria del Xavier i el David, dos agents rurals que van morir assassinats per un caçador el 21 d gener de 2017. Al costat de la seva estàtua, en la que se’ls mostra alliberant un rapinyaire rescatat, fem valoració del dia i ens plantegem cap a on hauríem de tirar. Al final decidim anar a Mas de Matxerri havent dinat.

Mas de Matxerri

Mas de Matxerri és una altra edificació dins de la Reserva Natural de Mas de Melons. Arribant cap a la casa, veiem un xoriguer que està volant rodejat de gralles de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax). Baixem del cotxe amb precaució per a observar-lo millor, ja que es podria tractar d’un exemplar de l’amenaçat xoriguer petit (Falco naumanni) i volem comprovar-ho. Un cop baixem del cotxe les opinions estan dividides; uns opinen que es tracta del xoriguer petit, mentre que uns altres creuen que és un xoriguer comú (Falco tinnunculus).

Què en penseu? Xoriguer comú o petit? Foto de David López Bosch.

 

Mentre encara estem discutint sobre el tema, una figura enorme apareix volant d’un turó proper i ens dóna un ensurt de mort! Un exemplar juvenil de àguila daurada (Aquila chrysaetos), que probablement estava descansant darrere del turó i s’ha molestat pel nostre xivarri, ens passa volant molt aprop nostre, tant que gairebé podem contar-li les escates de les potes. L’imponent rapinyaire fa un parell de voltes sobre nostre, s’allunya i es torna a apropar i, segurament al veure que ni som una amenaça ni som del seu interès, s’allunya descrivint cercles de les corrents tèrmiques fins a quedar fora del nostre camp de visió.

Juvenil d’àguila daurada (Aquila chrysaetos). Foto de David López Bosch.

 

Tanmateix, la impresió no impedeix que seguim ocellejant i discutint sobre si el que hem vist abans era un xoriguer comú o petit. Ens apropem poc a poc cap a una bassa seca, entre còlits negres i grisos (Oenanthe oenanthe) i anem avançant pel camí fins a un punt on parem per a buscar ocells amb els telescopis. Al cap d’una estona, tornem cap als cotxes, amb el so dels trons de fons.

Aiguamolls de Rufea

Com que el temps comença a empitjorar, pensem en passar primer pels Aiguamolls de Rufea, una petita zona humida al costat de Lleida, i al capvespre anar cap als Secans de Belianes a veure si hi detectem el sisó. Tot i així, el trànsit no ens ajuda i arribem als aiguamolls força més tard del que ens pensàvem.

Allà fem una visita ràpida a aquest curiosos aiguamolls, que proporcionen un refugi important amb una bona quantitat d’aigua en una zona força  àrida i seca. El bosc de ribera hi és força important i el canyís abundant, osigui que és un lloc perfecte per afegir aus a la nostra llista. Per començar, allà hi trobem una important colònia d’ardeids, i només arribar hi veiem esplugabous (Bubulcus ibis), martinets blancs (Egretta garzetta), martinets de nit (Nycticorax nycticorax), bernats pescaires (Ardea cinerea) i un agró roig (Ardea purpurea).

A part d’això, també hi podem sentir ocells com el rossinyol bord (Cettia cetti), així com ocells estivals com la boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus) i el balquer (Acrocephalus arundinaceus) entre el canyís. Tanmateix el temps empitjora a cada moment i encara volem anar als Secans de Belianes, osigui que no ens entretenim gaire, agafem els cotxes i anem tirant.

Secans de Belianes i retirada

El trànsit i la meteorologia s’alien per a fer-nos perdre el temps. És just arribar a la primera parada dels Secans de Belianes i sembla que s’obren les comportes dels núvols i ens cau la del pop! Tot i que ja havíem vist un sisó volant en la llunyania al matí, ens feia il·lusió veuren i escoltar-ne alguns més…

Tot i així no ens podem queixar, i tornem cap al Vallès d’allò més satisfets! Amb més de 70 espècies d’aus detectades, entre elles un duc (Bubo bubo) que se m’ha passat de comentar (per motius de seguretat, no es comentarà on es va veure), el qual vam poder veure aturat una bona estona! Juntament amb la gran diversitat de paisatges i hàbitats que hem vist, ningú de nosaltres tornarà a acceptar la premisa de que “a Lleida no hi ha res”!

A continuació teniu el llistat d’espècies d’aus detectades:

Anas platyrhynchos (Ànec collverd)

Alectoris rufa (Perdiu roja)

Phalacrocorax carbo (Corb marí gros)

Nycticorax nycticorax (Martinet de nit)

Bubulcus ibis (Esplugabous)

Egretta garzetta (Martinet blanc)

Ardea cinerea (Bernat pescaire)

Ardea purpurea (Agró roig)

Ciconia ciconia (Cigonya blanca)

Gyps fulvus (Voltor comú)

Aquila chrysaetos (Àguila daurada)

Circaetus gallicus (Àguila marcenca)

Milvus milvus (Milà reial)

Milvus migrans (Milà negre)

Circus aeruginosus (Arpella vulgar)

Buteo buteo (Aligot comú)

Pernis apivorus (Aligot vesper)

Falco tinnunculus (Xoriguer comú)

Falco naumanni (Xoriguer petit)

Falco subbuteo (Falcó mostatxut)

Falco peregrinus (Falcó pelegrí)

Tetrax tetrax (Sisó)

Recurvirostra avosetta (Bec d’alena)

Burhinus oedicnemus (Torlit)

Larus michahellis (Gavià argentat)

Columba livia (Colom roquer)

Columba oenas (Xixella)

Columba palumbus (Tudó)

Streptopelia decaocto (Tórtora turca)

Streptopelia turtur (Tórtora europea)

Clamator glandarius (Cucut reial)

Bubo bubo (Duc)

Athene noctua (Mussol comú)

Apus apus (Falciot negre)

Tachymarptis melba (Ballester)

Upupa epops (Puput)

Merops apiaster (Abellerol)

Coracias garrulus (Gaig blau)

Picus sharpei (Picot verd ibèric)

Galerida theklae (Cogullada fosca)

Lululla arborea (Cotoliu)

Melanocorypha calandra (Calàndria)

Hirundo rustica (Oreneta vulgar)

Delichon urbicum (Oreneta cuablanca)

Motacilla alba (Cuereta blanca)

Luscinia megarhynchos (Rossinyol)

Oenanthe oenanthe (Còlit gris)

Oenanthe hispanica (Còlit ros)

Oenanthe leucura (Còlit negre)

Turdus merula (Merla)

Sylvia melanocephala (Tallarol capnegre)

Cisticola juncidis (Trist)

Cettia cetti (Rossinyol bord)

Acrocephalus scirpaceus (Boscarla de canyar)

Acrocephalus arundinaceus (Balquer)

Hippolais polyglotta (Bosqueta vulgar)

Lanius meridionalis (Botxí meridional)

Lanius senator (Capsigrany)

Pica pica (Garsa)

Corvus monedula (Gralla)

Pyrrhocorax pyrrhocorax (Gralla de bec vermell)

Corvus corone (Cornella)

Sturnus unicolor (Estornell negre)

Oriolus oriolus (Oriol)

Passer domesticus (Pardal comú)

Passer montanus (Pardal xarrec)

Linaria cannabina (Passerell comú)

Carduelis carduelis (Cadernera)

Chloris chloris (Verdum)

Serinus serinus (Gafarró)

Miliaria calandra (Cruixidell)

Myiopsitta monachus (Cotorreta de pit gris)

Escrit per  David López Bosch

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *