CAMÍ DE RONDA (Salou, Tarragonès, Tarragona, CAT)

26 nov. 2021
Activitats Naturalistes - Botànica - Geologia
0 Comentaris

Aquesta ruta pel Cap de Salou s’ha programat com una sortida geològica; és un recorregut per l’últim bloc de la Serralada Litoral abans no s’enfonsi definitivament al mar. Una passejada d’allò més agradable en un dia solellós de novembre.

La ruta segueix el que es coneix com a Camí de Ronda de Salou, un tram d’un poc més de 5 km. El camí està força ben traçat i senyalitzat, en trams de passarel·les, escales i pontets que faciliten el pas d’aquest tram accidentat de costa. Val a dir que aquest recorregut és molt popular; altament recomanable per a una jornada de tardor o hivern. A pas lent i amb aturades sovintejades, el Camí de Ronda de Salou transcorre per la línia de la costa del Cap de Salou. Al llarg del recorregut es poden observar les formacions geològiques del període terciari (des de fa uns 65 milions d’anys fins fa uns 1,6 milions d’anys) i també les platges de les nombroses cales i caletes que conformen la costa.

Els objectius d’aquesta jornada geològica seran:

  • Observar les formacions geològiques del període terciari
  • Observar la dinàmica costanera, com i on es formen les platges entre penya-segats que les limiten i per què
  • Provar de trobar restes marines de l’Era Secundària o Mesozoica (coneguda com l’era dels dinosaures, abasta des de fa uns 250 milions d’anys fins fa uns 66 milions d’anys). Fòssils cefalòpodes (ammonits i belemnits)

DADES

▶️ OrganitzacióADENC (Sabadell) – Grup de botànica ESBARZER

▶️ Guiatge: Josep M. Nogué, geòleg.

Josep M. Nogué – Cala Crancs

▶️ Participants: 14 (socis i no socis)
📸 Els participants – 7 instantànies

▶️ Punt de trobada (inici del recorregut)

• Els Pilons
Aquest indret, també conegut com “Les lletres de Salou” (el mot SALOU amb lletres monumentals i de colors; un xic cursi, pel gust de molts) està situat a l’extrem est de la platja de Salou (Platja de Llevant). És un excel·lent lloc de trobada. L’escultura monumental d’una vela és visible de lluny.
• Aparcament
Des de la plaça Europa (gran rotonda que indica l’arribada a la zona centre de Salou) fins a la platja és zona blava cada dia de l’any. El carrer més proper que s’ha trobat amb possibilitats d’aparcar sense restriccions és el carrer del Nord; aquest carrer acaba precisament a la plaça Europa. Per cert, a la mateixa plaça hi ha un bar-supermercat obert on fer un cafè a primera hora del matí en època no turística (obert a les 8:30).

▶️ Punt d’arribada (tornada del recorregut)
• Mateix lloc de l’inici del recorregut.

▶️ Avituallament (sortida de tot el dia)
• Esmorzar o fer un cafè
El lloc que s’ha trobat més avinent, en època no turística, és el bar Supermercats Michelangelo XVI, a la mateixa plaça Europa, 3. És obert des de les 8:30. Un bon lloc per fer un cafè matiner.
• L’aigua que no falti, que la del mar és salada. No hi ha punts d’aigua potable durant el recorregut.
• Dinar d’entrepà o carmanyola. L’àpat del migdia es pot fer en zona solana, sobre el conjunt penyalós que hi ha sota el Mirador del Far.

 

RECORREGUT

▶️ Ruta Wikiloc
Tots els detalls del recorregut, d’anada i tornada, per trams (mapa de ruta amb punts de referència, km, desnivells, temps invertit, imatges, descripció per trams, etc.) a rutes wikiloc; esporqueret: CAMÍ DE RONDA – SALOU

Pel seu valor didàctic i científic, aquest tram de la zona del Cap de Salou va ser inclòs en el catàleg del patrimoni geològic:

El Cap de Salou, malgrat la seva actual urbanització turística massiva, constitueix encara un magnífic exemple d’aflorament on es pot observar l’estructura compressiva alpina i les successions de materials mesozoics i paleògens. El tall geològic al llarg de la costa, entre la Platja dels Capellans i la Punta del Far, permet observar molt bé l’estructura d’encavalcament. Els materials mesozoics del bloc superior encavalquen als materials paleògens continentals del bloc inferior per l’acció de la falla de la Punta Grossa com a resultat de la compressió paleògena. Aquesta falla podria correspondre a la inversió durant el Paleogen d’una falla normal extensiva mesozoica.

El tall al llarg de la costa permet igualment l’observació i reconeixement dels materials terciaris en el sector comprés entre la Platja dels Capellans-Punta Grossa. Mentre que l’itinerari entre la Cala de la Font i la Punta del Far permet estudiar la sèrie mesozoica.
A la Punta del Far es pot observar, també, una discordança sinrift intramesozoica d’edat finiberriasiana (D3) entre els materials cal·lovians basculats, erosionats i carstificats i els del Barremià superior-Aptià que fossilitzen la discontinuïtat.
Al nord de l’autovia de Tarragona a Salou afloren àmpliament els materials miocènics, continentals a la base i marins al sostre, actualment molta part dins del parc temàtic d’atraccions.
Platges quaternàries del Tirrenià II i dipòsits eòlics es poden reconèixer a diversos indrets com a la Platja Llarga, els Replanells, Cala de la Font i el Racó. (Salas, s.d.: 1)

📷 Roca, sorra, mar – 10 panoràmiques

▶️ Pinzellades de tardor

A tocar del mar, no sorprèn topar-se amb la planta aromàtica més típica amb capacitat de colonitzar l’indret més rocós o penyalós i a la qual li encanta la respiració salnitrosa. El fonoll marí (Crithmum maritimum) ofereix al caminant el seu gust de terra i mar; només cal fer-li quatre pessigolles per estimular els seus aromes. El fonoll marí, per les seves propietats antiescorbútiques, era cobejat pels antics mariners mallorquins; el portaven en llurs travessies mar endins. Algú de terra endins encara recordarà que
                                                                       un dia, de matinada,
                                                                         un mariner li va dir
                                                                           que la seva enamorada
                                                                             venia fonoll marí.
A Mallorca, el fonoll marí ha sigut recollit des de sempre i es conserva en vinagre per al consum domèstic. No hi ha com una amanida amb un toc refrescant de fonoll marí!

Sobre un paratge tan penyalós, el groc intens del seneci enfiladís (Senecio angulatus L.) sorprèn l’ull del visitant durant la tardor i hivern, temps allunyat de la varietat de floració primaveral. Aquesta planta enfiladissa de ramell groc, nom vulgar amb el qual també és coneguda, és originària d’Àfrica del sud i el seu groc elèctric contrasta amb la verdor de les seves fulles. Gran part del trajecte és colonitzat per aquesta planta, ara en plena floració.

Tanmateix, també alegren la mirada els fruits vermells de la mata (Pistacia lentiscus L.), altrament coneguda com a cornicabra, llentiscle, mata de pou o mata de cabrit. Les tonalitats rosa del bruc d’hivern (Erica multiflora) contrasten, per la seva delicadesa, amb el terreny pedregós que l’envolta. Petits plaers per als ulls, tot plegat.

🌼 Galeria de colors – 12 instantànies

Salut i natura,
EsPorqueret

WEBGRAFIA

• Bataller, J. R. (1919). Excursió geològica al Cap de Salou (Tarragona). Institució Catalana d’Història Natural (pàg. 35-36).
Rescatat, 23 novembre 2021, de: https://core.ac.uk/download/pdf/39025038.pdf

• Marín, A. et al. (1933). Mapa Geológico de España. Memoria explicativa de la Hoja Nº 473, Tarragona. Instituto Geológico y Minero de España. Madrid: Tip. y Lit. Coullaut.
Rescatat, 23 novembre 2021, de: http://info.igme.es/cartografiadigital/datos/Geo50/memorias/d4_PS50/Memoria473_PS50.pdf

• Salas, R. (s.d.) GEOZONA 311 CAP DE SALOU (pàg.1). Departament de Petrologia i Geoquímica, Facultat de Geologia, Universitat de Barcelona). Generalitat de Catalunya, Direcció General de Medi Ambient.
Rescatat, 23 novembre 2021, de: https://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/inventari_despais_dinteres_geologic/consulta_de_les_fitxes_descriptives_dels_eig/documentos/311_descrip.pdf

Escrit per  Julià Font

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *