Construcció i col·locació de caixes-refugi per a ratpenats

Aquest desembre els membres del GERA van construir una dotzena de caixes-refugi per a ratpenats amb el finançament del Retorn Social de la CRIDA.

Es van comprar fustes d’avet natural sense tractar (per evitar intoxicacions) amb segell “FSC” (Forest Stewardship Council) per tal de garantir l’ús de materials provinents d’una gestió forestal responsable i es van tallar per a obtenir les diferents peces d’una caixa-refugi tipus Kent-box, disseny del Kent Bat Group anglès. Aquesta caixa presenta dos habitacles amb dues ranures a la part inferior per on poden entrar els ratpenats, cosa que els ofereix dos habitacles de diferents dimensions i en faciliten l’observació des de sota. Les diferents peces es van fixar amb cargols i es van reforçar les unions amb cola blanca. Les caixes muntades es van pintar amb oli de llinosa, per a evitar el desgast degut a la pluja, el fred, els insectes o la putrefacció. Això permet allargar el seu desplegament al camp durant uns cinc anys aproximadament.

Caixes-refugi recent muntades. Foto de David López Bosch.

Un cop el recobriment d’oli de llinosa sec, es va disposar a penjar les caixes en els entorns del Parc Grípia-Ribatallada de Sabadell, aprofitant que des de l’ADENC s’hi han començat a fer activitats i actuacions. Es van triar dues zones; el bosc de Castellarnau i el bosc del Parc Agrari. Aquests punts es van seleccionar perquè els dos van patir de forma diferent les ventades del 2014 i presenten dues estructures forestals diferents, cosa que ens permetrà determinar les preferències d’hàbitat dels diferents ratpenats.

Penjant una caixa-refugi per a ratpenats. Foto de David López Bosch.

En total es van penjar deu caixes  refugi (cinc a cada zona) mitjançant una escala d’alumini de 4 metres adquirida gràcies al finançament del projecte ja que s’aconsella penjar els refugis de ratpenats per sobre dels 3 metres d’alçada. Dues caixes del total de 12 construides s’han desat en reserva per a fer front a possibles incidències amb les caixes desplegades al camp. Les diferents caixes es van penjar a una alçada d’entre 3 i 5 metres, evitant orientar-les cap al nord per evitar que el refugi sigui massa fred pels requeriments tèrmics dels ratpenats. A mesura que es penjaven les caixes, es van anotar diferents dades (ubicació, alçada, orientació…) per a poder fer-ne un seguiment d’ara en endavant. S’ha preparat una fitxa de seguiment i la idea és realitzar un mínim de 4 revisions anuals (una per cada estació atmosférica) que seran obertes al públic.

Escrit per  ADENC

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *