Cucuts reials, bitxacs rogencs i un raspinell xop al Parc Grípia Ribatallada

17 abr. 2018
Activitats Naturalistes - Ornitologia - Parc Grípia Ribatallada
0 Comentaris

Tot i que el dia pintava malament, la pluja no va espantar al grup d’ocellaires que pretenia endinsar-se al Parc Grípia Ribatallada per a descobrir l’avifauna que hi viu. Així doncs, es va quedar el dissabte 14 d’abril a les 8:30 a l’estació de Terrassa Est, al barri de Torresana, des d’on accedirien al parc.

La sortida no hagués pogut començar de la millor manera. Una de les persones que s’haia apuntat a la sortida arribava mitja hora tard. Encara que això va fer que els ocellaires s’haguessin d’esperar una bona estona a Terrassa Est, si no hagués estat així, no haurien vist un cucut reial que els va passar per sobre en direcció al Grípia Ribatallada. Els cucuts reials (Clamator glandarius) són ocells estivals que nidifiquen de forma discontinua en vàries zones de Catalunya (molt més fàcils de veure durant la migració) sent famosos per a pondre els ous en els nius d’altres ocells com el seu parent el cucut. Probablement per això, quan aquest es va aturar a un arbre on l’hauríem pogut observar millor, un parell de garses van córrer a foragitar-lo. De moment, això semblava una bona senyal de com aniria el dia!

Dibuix del segle XIX d’una femella de cucut reial.

Un cop ja estava tot el grup, van anar tirant cap als camps i boscos del Parc Grípia Ribatallada. Anant pel camí de Torresana cap a Torrebonica van poder gaudir de diferents espècies d’aus forestals com els pitrojos, el gaig, el bruel (l’ocell més petit d’Europa), tudons i tallarols tant de casquet com capnegres. Com que ja és ben entrada la primavera, es van sentir un gran nombre d’ocells cantant a ple pulmó, com el rossinyol, el mosquiter pàl·lid, el rossinyol bord, la puput així com el picot verd i el picot garser gros.

Al arribar a l’antiga estació de Torrebonica, en David López va fer una explicació al grup sobre com les ventades del 2014 van tombar part de la coberta arbòria del bosc de Torrebonica, deixant espai per a que l’ailant (Ailanthus altissima) una arbre invasor d’origen asiàtic colonitzés  gran part de la zona, impedint el creixement d’altres arbres com el pi blanc o l’alzina. En David també va explicar com des de l’ADENC estem treballant per a recuperar els boscos del Parc Grípia Ribatallada, treballant per a que la successió ecològica es doni de la forma més natural possible després de les ventades, tot afavorint la flora autòctona.

Seguint en direcció al bosc del Pi Gros, es van poder observar espècies com una griva cantant a dalt de tot d’un pi, vàries perdius roges corrent pels camps, mallerengues carboneres, blaves i cuallargues, el cant d’algún cargolet, així com caderneres, pinsans i verdums. Al arribar al bosc del Pi Gros, mentre el grup s’aturava per esmorzar, la Mireia Calvet va veure un ocell extrany que estava a terra i semblava no poder volar. En David López i en Xavi Escobar s’hi van apropar i van trobar que es tractava d’un raspinell.

El raspinell (Certhia brachydactyla) és un petit ocell forestal, extremadament críptic que és fàcil d’observar en boscos de pins pujant i baixant pels troncs dels arbres. Aquell exemplar estava completament xop i tremolava com una fulla, pel que no podia volar. Tanmateix no semblava que patís cap mena de ferida o problema físic, així que en Xavi Escobar va decidir embolicar-lo amb un mocador i la Mireia Calvet se’l va guardar a la funda dels prismàtics per a veure si així s’eixugava i agafava calor.

Tot i la commoció de veure aquest petit ocellet en aquestes condicions, el grup d’ocellaires es va dirigir a la bassa de reg del golf per a veure quins ocells aquàtics hi podien trobar. Tot i que la bassa estava força buida, van poder veure-hi uns quants collverds, una xivitona i un gavià argentat, així com una parella de gratapalles que s’alimentaven al costat de la bassa. Seguidament van anar vorejant el golf en direcció a la finca de Can Canya per a veure aus agrícoles als camps.

Bitxac rogenc. Foto de Mike Pennington.

Per molt que s’hi van escarrassar, no van poder veure els cruixidells que cantaven pel camp, tot i que si van poder veure titelles, cogullades vulgars, orenetes vulgars i cuabalanques i van poder gaudir de la presència d’uns ocells força interessants, els bitxacs rogencs. Els bitxacs rogencs (Saxicola rubetra) són nidificants estivals al Pirineu i Prepirineu, mentre que a la resta de Catalunya només es veuen en migració. De forma similar al bitxac comú, se’ls pot veure parats en un punt de vegetació destacat, des d’on poden observar a la recerca d’insectes i altres invertebrats. Els nostres ocellaires van tenir la sort de veure uns quants exemplars d’aquesta espècie.

Com que la pluja ja començava a apretar força, es va decidir que ja era hora d’anar tornant. De parada al Pi Gros, el grup d’ocellaires va aguantar la respiració, mentre es desenvolicava el petit raspinell que la Mireia portava a la funda dels prismàtics. Hauria sobreviscut? O havíem trobat al petit ocellet massa tard? Mentre el David desembolicava els mocadors, el grup va poder gaudir de veure un raspinell totalment sec i despert que els mirava com si s’hagués acabat de llevar d’una migdiada. Només en van poder disfrutar un moment, perquè en quant va veure la llum, va escapar-se volant i va enfilar-se amunt pel tronc d’un arbre, d’aquella manera tant encisador que només tenen els raspinells. Missió complerta!

Raspinell durant un anellament. Foto de David López.

La jornada havia estat plena de sorpreses; un cucut reial només començar, el rescat d’un raspinell calat fins als ossos i els bitxacs rogencs pels camps. Ben satisfets i molls, tornaven els nostres ocellaires cap a l’estació de Terrassa Est, quan van aturar-se un últim moment sota la pluja per a observar un xoriguer comú (Falco tinnunculus) que estava aturat a una torre elèctrica. El rapinyaire tot xop i aparentment incòmode per la pluja, va dedicar als ocellaries una mirada que semblava dir “què fa aquesta gent un dissabte al matí caminant sota la pluja?”

A continuació teniu la llista d’ocells que es van veure:

Ànec collverd (Anas platyrhynchos)

Perdiu roja (Alectoris rufa)

Xoriguer comú (Falco tinnunculus)

Xivitona (Actitis hypoleucos)

Gavià argentat (Larus michahellis)

Tudó (Columba palumbus)

Cucut reial (Clamator glandarius)

Ballester (Tachymarptis melba)

Puput (Upupa epops)

Picot verd (Picus viridis)

Picot garser gros (Dendrocopos major)

Cogullada vulgar (Galerida cristata)

Oreneta vulgar (Hirundo rustica)

Oreneta cuablanca (Delichon urbicum)

Titella (Anthus pratensis)

Cuereta blanca (Motacilla alba)

Cargolet (Troglodytes troglodytes)

Pitroig (Erithacus rubecula)

Rossinyol (Luscinia megarhynchos)

Bitxac rogenc (Saxicola rubetra)

Merla (Turdus merula)

Griva (Turdus viscivorus)

Rossinyol bord (Cettia cettii)

Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)

Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)

Mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli)

Bruel (Regulus ignicapilla)

Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus)

Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus)

Mallerenga carbonera (Parus major)

Raspinell comú (Certhia brachydactyla)

Gaig (Garrulus glandarius)

Garsa (Pica pica)

Estornell negre/vulgar (Sturnus sp.)

Pardal comú (Passer domesticus)

Pinsà comú (Fringilla coelebs)

Gafarró (Serinus serinus)

Cadernera (Carduelis carduelis)

Verdum (Chloris chloris)

Gratapalles (Emberiza cirlus)

Cruixidell (Emberiza calandra)

Escrit per  David López Bosch

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *