ELS TALUSSOS DEL RIPOLL – SABADELL

5 març 2019
Activitats Naturalistes - Geologia
0 Comentaris


Passejada geològica per un tram curt del riu Ripoll al seu pas per Sabadell
L’objectiu era, d’una banda, poder apreciar com s’ha omplert la depressió del Vallès; deduir l’activitat recent de la Falla del Vallès (entre finals de l’era terciària i l’actualitat) i com el Ripoll ha erosionat i format la vall profunda per on circula avui dia. D’altra banda, també es volia comprovar l’activitat erosiva i sedimentària del Ripoll de cada dia i en les revingudes més fortes; dues dinàmiques relacionades, però amb aspectes diferents.

DADES
Organització: ADENC – Grup de botànica ESBARZER
Guiatge: Josep M. Nogué, geòleg
Participants: 21 (socis i no socis)
Punt de trobada: Aparcament del Molí d’en Torrella. Com arribar-hi
Punt de sortida i arribada del recorregut: Molí d’en Torrella
Climatologia: Dia solellós, primaveral. Convida a la passejada.
Lloc d’interès: El Molí d’en Torrella
Amics del Ripoll
Fonts naturals, aigua, muntanya i més (Blog Rasola, 2014 / Reportatge fotogràfic)
Wikipèdia

RECORREGUT – Els talussos del Ripoll
Al seu pas per Sabadell, l’erosió del riu Ripoll ha provocat uns talussos impressionants a banda i banda. Un espai força interessant per observar el pas del temps geològic. Ho vam fer amb un breu recorregut circular de 4 km pels marges dret i esquerra de la llera del riu. Situats dins la llera del riu, just a l’altura del Molí d’en Torrella, Josep M. Nogué va iniciar  l’observació amb un plantejament sobre conceptes bàsics i diferències entre cursos d’aigua: riu, rierol, riera, torrent i rambla. En un parell de minuts va desmuntar el concepte que alguns teníem de rambla. Tanmateix ens va quedar clar que el Ripoll té tota la categoria i dignitat de riu. També va comentar alguns dels paràmetres que influeixen en la en la capacitat erosiva o sedimentària d’un riu; per exemple: pendent, profunditat, densitat i turbulència del curs d’aigua. Vam poder comprovar com es formen les illes (petites o grans) dins la llera d’un riu.

En el recorregut entre el Molí d’en Torrella i la Passera de Torre Romeu vam poder observar un punt on és ben visible la Falla del Vallès. Observant el talús del marge esquerre del riu vam poder apreciar el contrast entre la línia horitzontal dels sediments trencada per unes altres capes amb forta inclinació. Vam travessar al marge esquerre per la Passera de Torre Romeu i de nou al marge dret pel pont del Camí de Torre Romeu. Vam poder observar com en les parts internes a la corba del riu la gent de la contrada aprofita els sediments del riu per crear horts jolius; alguns d’ells una autèntica obra d’art. Tanmateix, durant tot el recorregut es van assolir, al meu entendre, el que consider:
Objectius derivats
Entre els objectius “spin off”, però no menors, de la passejada geològica es podria esmentar la generació d’un variat argumentari de caràcter geo-ecologista entre els assistents. Aquest argumentari deixaria al tinter un plegat de qüestions, sempre sense resposta contundent. Una vegada vaig sentir un gran mestre que comentava que “la millor pregunta és aquella que no té resposta”. I em consta que Josep M. Nogué és un expert en formular aquesta tipologia de preguntes. Algunes de les qüestions plantejades:

  • Cal eliminar la canya invasora (Arundo donax) que pobla gran part de la llera del riu?
  • Quina és millor protecció de les crescudes del riu, un mur de contenció de formigó o de gabions?
  • La plantació d’un bosc de ribera a la llera del riu és la millor solució antierosiva?
  • A poca gent se li acudiria fer una construcció dins la llera del riu; és intel·ligent, però, construir una casa sobre el talús -amb excel·lents panoràmiques- a la vora del riu?

A aquestes i d’altres qüestions tothom va tenir l’oportunitat de dir la seva. Val a dir que la conclusió a cada qüestió solia acabar amb un
🏞 Detalls del recorregut (mapa, km, desnivell, temps, fites, imatges, etc.): TALUSSOS DEL RIPOLL (Sabadell, Vallès Occidental, Barcelona). Esporqueret/Wikiloc.

ELS ORÍGENS DELS TALUSSOS DEL RIPOLL al seu pas per Sabadell
(relat alternatiu)
He entrat dos cops a la llera del riu Ripoll al seu pas per Sabadell. Sempre m’ha impressionat la profunditat del tall geològic entre la ciutat i la contrada est/nord-est provocat per l’erosió del riu. Uns talussos certament impressionants, quasi verticals, fan difícil la comunicació entre banda i banda. Els geòlegs ens ofereixen explicacions convincents de les conseqüències del pas del temps; temps geològic, naturalment. Ai las, però, la història de la contrada ens ofereix un relat alternatiu:

Anys enrere, en la nit del temps i aprofitant la claror “d’una nit de lluna plena”, els prohoms de Sabattellum es reuniren en un redol proper al curs del petit riu (en el futur es coneixerà com la Torre de l’Aigua). Feia ja llunes que els veïns de la contrada reclamaven tres reivindicacions insistentment: habitatge digne per a tothom, productes de proximitat i protecció de les servituds que generaven els “salvatges incontrolats” provinents de terres llunyanes des del nord-est (aleshores la vora esquerra del Ripoll no era habitada encara). La gent del llogaret n’estava fins al cap d’amunt. Durant anys havien convocat i fet manifestacions sota el lema “No passareu! I si passeu… ja veureu…!” (Anys i panys després, Apel·les Mestres se’n faria ressò d’aquell primer clam -ara ja etern- amb el seu poema No Passareu).

Aquells prohoms, plens de saviesa i enteniment, oïren el clam del poble i decidiren crear comissions i subcomissions d’estudi de la problemàtica; és a dir, es va seguir tot un “procès” (Processus Sabattellum, palimpsest apòcrif  XVI). Després de consultes pertinents, de pluges d’idees i del treball exhaustiu de les comissions i subcomissions, decidiren una solució genial, perfecta: excavar un solc ample i monumental a banda i banda del corrent d’aigua que baixava del nord-oest. Aquesta solució sadollaria d’una tacada la triple reivindicació ciutadana: pedres i terra del buidatge servirien per proporcionar habitatge digne per a tothom; dins la fondalada, vora el rierol, es crearien horts amb productes de proximitat; aquest enorme solc protegiria Sabbatellum d’incursions amb intencions hostils. Dit i fet; i la gent encantada. Tots s’arremangaren i no pararen, ni de dia ni de nit,  fins que el solc va ser realitat.

Naturalment, com sempre passa, algú va tenir visió de negoci; un “spin off” perfecte. Es crearia una zona de pas; amb peatge inclòs (avui dia és el Pont de la Salut). És més, a l’inici d’aquell pas es construiria un castellot de defensa i control -material en sobrava- per intimidar a qualsevol que tingués la mala idea de no pagar el peatge corresponent o vingués amb intencions mancades de decòrum (avui dia és el que resta del Molí d’en Torrella). No cal ser un geni per imaginar que la gent de Sabattellum va celebrar aquella fita històrica durant moltes llunes (de dia  calia anar al tros). Sabatellum va ser l’enveja, un cop més, de la veïna i eterna rival Terracinum castellum; els joglars en feren lloança durant dècades per contrades properes i llunyanes. A Mallorca,  fins i tot, els glosadors en feren gloses. Que no t’ho pots creure? Idò llegeix aquesta:
A Sabattellum hi ha gent
que diuen molt enfeinada.
Fan solc i per a tots casa
i dieta mediterrània.
[Esporqueret (s.d.). Palimpsests apòcrifs de la nit de la història, XV-XVIII].

🎦Una passejada instructiva i agradable en un matí primaveral
(en poc més d’un minut)

Escrit per  Julià Font

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *