LA PLANA D’ANCOSA (Torrebusqueta, Anoia, Barcelona)

4 juny 2021
Activitats Naturalistes - Botànica
0 Comentaris

PLANA D’ANCOSA / ROURE D’ANCOSA – Sortida botànica, ADENC (Sabadell) – 29 maig 2021

La Plana d’Ancosa és un indret no gaire conegut; això no vol dir que sigui menys rellevant des del punt de vista botànic. Predomina la garriga, com correspon a un indret de crostes calcàries. Terra pobra, com dirien els pagesos; ja ho van comprovar segles enrere els monjos cistercencs. El recorregut és una passejada agradable, si el sol és clement amb el cel un xic enteranyinat.

LA PLANA D’ANCOSA

Aquest indret representa un espai diminut de la comarca de l’Anoia, situat just al seu extrem sud-oest. De fet, part de la plana s’endinsaria ja a Alt Camp. Aquest indret no gaire conegut “és una típica crosta de calcàries i dolomies, incapaç de sostenir, en aquest estat, una vegetació forestal madura. La vegetació dominant és la garriga, el lignetum mediterrani més ben adaptat al terreny calcari rocós, permeable i fissurat” (Rigol, 2021). Tanmateix, en alguns punts del territori, encara queden alguns petits espais d’interès agrícola amb camps de cereals d’hivern i algunes vinyes. En general, però, el terreny és magre, aspre i rocallós. Això dit, també cal manifestar que aquest fet no impedeix que aquesta plana o vall presenti una flora realment admirable i ufanosa.

Per a tots aquells que vulguin aprofundir en detalls del terrer, la vegetació i flora de la contrada, es recomana la lectura pausada dels dos articles de Romà Rigol al seu bloc a lluc de cuc. Són uns relats plens de detalls i amb mostres fotogràfiques excel·lents.

Algunes plantes de la Plana d’Ancosa (Anoia) (1/2) – Romà Rigol. (17 maig 2021). a ull de cuc – els paisatges i les plantes del nostre entorn. (bloc)
Algunes plantes de la Plana d’Ancosa (Anoia) (2/2) – Romà Rigol. (22 maig 2021). a ull de cuc – els paisatges i les plantes del nostre entorn. (bloc)

Comarca de l’Anoia – ANCOSA (cercle blau)

DADES

▶️ OrganitzacióADENC (Sabadell) – Grup de botànica ESBARZER

▶️ Guiatge: Romà Rigol, naturalista. Romà és un enamorat del medi natural i practicant d’allò que s’anomena “slow mountain”; caminar pausat i reflexió continuada. Res a envejar als peripatètics passejant pel jardí del temple dedicat a Apol·lo Lici d’Atenes 2350 anys enrere.

▶️ Participants: 11 (socis i no socis)

▶️ Punt de trobada (inici del recorregut)
Torrebusqueta: entrada del poble

▶️ Punt d’arribada (tornada del recorregut)
• Mateix lloc de l’inici del recorregut.

▶️ Avituallament (sortida de tot el dia)
• L’aigua que no falti en un dia de sol esplendorós. No hi ha punts d’aigua durant el recorregut.
• Esmorzar; també, carmanyola per a l’àpat a l’ombra del Roure d’Ancosa.
Bar Els Porrons: Carretera d’Igualada, 10, 08779 La Llacuna, Barcelona.
A Torrebusqueta (lloc de destinació) no hi ha servei de restauració. El lloc més avinent per fer l’espera de grup i un cafè o un entrepà és aquest, a la localitat de La Llacuna i a molt poca distància de Torrebusqueta. És obert des de les 7.30 del matí.

▶️ Llocs d’interès
El convent d’Ancosa
Al mig de la Plana d’Ancosa es troben les ruïnes del que fou convent i també granja dels monjos cistercencs a mitjan s. XII. Els comtes de Barcelona van cedir el lloc als monjos de Valldaura l’any 1155 amb la idea que allí s’establís un monestir. El terreny era magre, fet que no sol espantar els monjos; ara bé, l’escassetat d’aigua els va fer desistir de continuar en aquell indret i establir-se a Santes Creus l’any 1158. Les terres d’Ancosa van continuar sent cultivades pels monjos, però, durant un temps.

El Roure d’Ancosa (Quercus cerrioides)
Arbre monumental, mil·lenari i llegendari, amb una alçària d’uns 20 m i un perímetre de tronc d’uns 4,5 m. El pas del temps li va provocar una ferida a la creu de les seves branques principals. Aquest forat va ser utilitzat, sembla, per a un ritual que es practicava amb els nadons; just després de néixer se’ls introduïa dins del forat i es pronunciava un conjur, amb la creença que així el roure absorbia les malalties dels nadons i alhora els hi transferia el seu vigor. Aquest roure imponent és un testimoni del pas del temps a la contrada.

 

RECORREGUT

La Plana de La Llacuna

Des de Torrebusqueta cal sortir pel camí de mà dreta en direcció al Coll del Corral. Aviat tindrem a la nostra espatlla la Plana de La Llacuna, amb vistes panoràmiques de Montserrat. Els primers 500 metres es fan per un camí herbós però practicable. S’arriba a una pista de terra on caldrà continuar per aquesta pista a mà esquerra. Hi ha un senyal vertical indicador al Coll del Corral. Cap problema d’orientació. Al Coll del Corral, que separa les planes de La Llacuna i d’Ancosa, caldrà continuar recte fins a arribar a la primera edificació visible (a mà esquerra); és l’antic Convent d’Ancosa. Es voreja el convent pel camí de mà esquerra, ara ja en direcció al roure mil·lenari d’Ancosa. El camí no té cap complicació. En la primera intersecció hi ha un senyal vertical indicador al Roure d’Ancosa. Des d’aquest indret, s’inicia la tornada prenent camins a mà esquerra del convent fins a reprendre la pista principal de tornada a Torrebusqueta. Recorregut sense complicacions.
• Ruta Wikiloc
Altres detalls del recorregut (mapa de ruta amb punts de referència, km, desnivells, temps invertit, imatges, descripció per trams, etc.) a rutes wikilocesporqueret: TORREBUSQUETA-PLANA D’ANCOSA-ROURE D’ANCOSA
📸  Els participantsGaleria

 

FLORA PRIMAVERAL

Quan jo era infant, mon pare i els oncles Miquel i Martí anaven a la garriga; era un afer d’una jornada. El terme garriga era ja aleshores sinònim de terra pobra, pedres en abundància i poblada per catifes d’albons (Asphodellus microcarpus) i clapes de matollars d’ullastres, garric (Quercus coccifera L.) i d’altres arbustius. Un indret apropiat per arreplegar llenya per a l’hivern i,  quan el meu cosí Martí i jo els acompanyàvem, ens fèiem un fart de lluitar -aguerrits d’artagnans- amb una tija seca d’albó per espasa; es trencava aviat l’espasa, però munició n’hi havia de sobres. La passejada d’avui m’ha recordat aquells temps magres d’antuvi; tanmateix he contemplat la garriga i el garric amb ulls ben diferents. He après un parell de detalls interessants del garric, de la seva exuberant floració i també de les tumefaccions vermelles (semblen fruits de tardor, però en realitat són cecidis, agalles o gales) provocades per picades d’una vespa petita la qual aparca allí els ous per a la seva reproducció. A la Plana d’Ancosa, avui el garric vestia -ufanós- arracades i robins.
📸  Garric – floració

Al llarg del recorregut s’ha pogut observar una gran diversitat de flora i colors; tota una policromia simfònica. Aquí tan sols s’ofereix un petit tast, en imatges:

📸  Blanc

📸  Blau

📸  Groc

📸  Magenta/lila 

📸  Rosa

📸  Vermell

📸  Varietat                                                                     

 

Roselles (Joana Raspall). GloBos.blog. Més de 1.000 poemes, 4 juliol 2020

Salut i natura.

Escrit per  Julià Font

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *