LA VALL DEL LLOBREGAT AMB ULL NATURALISTA (Manresa, El Bages, Barcelona)

VALL DEL LLOBREGAT / Tram central – Ruta geològica i botànica – ADENC (Sabadell) – 23 octubre 2021

El tram mitjà de la vall del Llobregat és un indret ideal per impregnar-se d’aquest bonic i encinglerat paisatge, per aprendre els temps geològics del Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya Central i identificar la vegetació dels seus diversos hàbitats. Una passejada naturalista espectacular.

Durant aquest recorregut naturalista s’han pogut observar estrats i fòssils marins de fa uns 40 milions d’anys, el fons marí fossilitzat (el cau fossilitzat de cranc n’és exemple a ull nu), el pont natural conegut com a pont Foradat, terrasses fluvials, ràpids i petits salts d’aigua, etc. També s’ha posat la mirada identificadora a moltes plantes que s’han pogut observar en hàbits diversos (pineda de pi blanc amb brolla de romaní, garriga o prats secs, roureda seca, bosc de ribera, etc.). No menys rellevant ha sigut l’observació de la recuperació del bosc després de l’incendi de fa 30 anys. La ruta també ens ha regalat la bellesa de bosquets tenyits amb els espectaculars colors de tardor de l’auró negre o dels pollancres autòctons a la desembocadura de la riera de Mura. L’observació també ha inclòs l’estudi dels efectes de la sequera d’enguany sobre les plantes i l’admiració de les tines de pedra seca típiques del Bages. En aquesta jornada també s’han albirat el bernat pescaire, una parella de corbs marins, ànecs coll verd i rapinyaires sense identificar que patrullen regularment aquest tram del Llobregat. Tots aquests elements, i d’altres variats, fan la jornada llarga, rica, intensa i entretinguda.

DADES

Observant el detall!

▶️ OrganitzacióADENC (Sabadell) – Grup de botànica ESBARZER

▶️ GuiatgeFlorenci Vallès Sala, biòleg ambientalista. Ha exercit de professor de biologia i geologia durant 32 anys (ensenyament secundari). És president de la Delegació del Bages de la Institució Catalana d’Història Natural. És també un dels principals autors del web El medi natural del Bages. Autor dels llibres El medi natural del terme de Manresa (2002), Arbres de Manresa (2004) i Guia d’arbres de Sant Fruitós de Bages (2004), i de l’estudi “Els jardins i el bosc de Sant Benet de Bages: descripció i propostes d’actuació” (2002). El seu caràcter apassionat i entusiasta, sempre de bon humor (“em dic Vallès, però soc nascut al Bages!”), impregna tot l’entorn; un entorn que ha estudiat des dels 18 anys (especialment la flora i la vegetació) i que coneix a ulls clucs i gaudeix de mostrar-lo als visitants. Pas a pas, al llarg de la jornada, no queda pedra sense regirar.

▶️ Participants: 12 (socis i no socis)
📸 Els participants en 11 instantànies

▶️ Punt de trobada (inici del recorregut)
• Santuari de Santa Maria de la Salut de Viladordis
Per arribar-hi: https://goo.gl/maps/ZmoQf4oA1fgHGpW58
Coordenades: 41.720667, 1.862861 / 41°43’14.4″N 1°51’46.3″E
Carrer de la Salut s/n, 08243 Manresa

▶️ Punt d’arribada (tornada del recorregut)
• Mateix lloc de l’inici del recorregut.

▶️ Avituallament (sortida de tot el dia)
• L’aigua que no falti; és una jornada llarga. No hi ha punts d’aigua durant el recorregut.
• Esmorzar: carmanyola per a l’àpat en zona ombrívola o solana. El pont gòtic de Vilomara és un bon lloc, però n’hi ha d’altres al llarg del recorregut.

▶️ Llocs d’interès

• Santuari de Santa Maria de la Salut a Viladordis (Manresa)
Construcció d’origen romànic situat prop de Viladordis, un veïnat situat fora del nucli urbà de Manresa. Aquest és també un dels punts ignasians de Manresa. Ignasi de Loiola sovintejava el santuari. Una pedra dedicada a l’entrada de l’església recorda el lloc on Ignasi s’agenollava a resar.

• El mas Marcetes
Segurament és el mas més emblemàtic de Manresa; data de l’edat mitjana i depenia del monestir de Sant Benet del Bages. Era un mas que Ignasi de Loiola visitava per demanar caritat quan anava al santuari i, com agraïment, va donar a la família un tros del seu cinturó de cànem. Així ho recull la tradició familiar.

• Pont de les Arnaules o pont Foradat
Aquest pont natural de roca de fa uns 40 milions d’anys, poc conegut, és una petita joia geològica de la comarca del Bages. Aquesta llarga llenca de roca calcària, amb els seus 27 metres de llargària, el seu pas més estret de 85 centímetres i suspès a 10,7 metres damunt d’un torrent fan dubtar de la seguretat del seu pas a més d’un visitant!

• Pont gòtic de Vilomara
Aquest pont va ser construït durant els segles XIII i XIV en el que era el camí ral de Manresa i el Bages a Barcelona. El pont actual data del segle XVII, reconstrucció feta després d’un aiguat que el va enderrocar.

 Casa de les 7 Tines o dels Tres Salts del Llobregat (Talamanca)
Resulta sorprenent per al visitant veure unes construccions circulars de pedra a les marjades dels camps de conreu. Per als pagesos que conreaven alguna vinya lluny de la vila els hi resultava més fàcil i profitós poder dipositar el raïm de la verema de manera immediata en un dipòsit preparat per a la fermentació del vi just al costat mateix de la vinya. D’aquesta manera s’evitava malmetre part de la verema en el transport.

RECORREGUT

El santuari de la Salut de Viladordis és un indret apropiat per iniciar el recorregut. A partir d’aquest enclavament històric, es passa pel mas de les Marcetes. El nom del mas genera la recerca del marcet (Dipcadi serotinum (L.) Medik o Uropetalum serotinum (L.) Ker-Gawl) que creix en prats secs o replans de roca; ai las, no hi ha hagut sort avui, ja que a la tardor només queda el bulb soterrat. Vora el camí sí que s’ha trobat una mostra del Senecio inaequidens, aquesta planta invasora vestida de groc que, procedent Sud-àfrica, s’està estenent per Catalunya; i ha vingut per quedar-s’hi, sembla. Es camina per un antic fons marí tropical i, quatre passes més enllà, es poden observar fòssils diversos; un dels més espectaculars és el cau fossilitzat del cranc. Just al costat de l’autopista, la mirada es dirigeix cap a una falla d’enfonsament; ha quedat ben al descobert pel tall que es va fer per construir l’autopista C-16. Entre explicacions profuses i passes curtes s’arriba a una extraordinària miranda natural sobre el riu Llobregat.

Som a Punta Sabata. Des d’allí es contempla aquesta vall central del riu que voreja el Pont de Vilomara. En aquest indret podem observar el romaní mascle o romerola, o esteperola; per a més d’un aquest nom era una novetat. De fet, no és un romaní sinó el Cistus clusii; és a dir, es tracta d’una estepa, planta amb flor de la família de les cistàcies. Caminant per Punta Sabata també es pot admirar el pont gòtic de Vilomara i, al sud, el sempre emblemàtic Montserrat. De baixada del penya-segat de Punta Sabata es fa camí en direcció a un accident geològic magnífic i impressionant; el pont de pedra calcària conegut com a Pont de Pedra o Pont de les Arnaules. Travessar el pont és, per alguns, tot un exercici d’equilibri; poca broma són els 10 metres llargs de caiguda lliure al torrent!

Es refà camí en direcció al Pont gòtic de Vilomara que, des del segle XIV, ha donat pas a tantes generacions de traginers. A partir d’aquest indret, s’entra en zona de ribera. Es camina pel marge esquerre del riu i entenem de les diferències entre els pollancres americans i les varietats autòctones, ara ja tots ells vestits i embellits de groc, taronja i vermell. Sobrepassat el bosc del Turó de Solanes, vora el camí, es pot contemplar una construcció circular de pedra seca preciosa; per a alguns, una novetat. És la tina de vi de Can Roviralta. Es fa camí vora l’aigua, ara per un corriol imprecís, més aviat accidentat, fins a arribar a la desembocadura de la riera de Mura. És any molt sec; la riera n’és un testimoni. Resseguint la riera amunt, a uns 300 metres, davant nostre s’albira un bosquet d’auró negre que en plena tardor sol oferir un petit espectacle de vermellor; avui encara no ha estat possible apreciar totes les seves tonalitats, però un s’en pot fer una idea punxant aquí: Acer monspessulanum.

Seguint pel marge esquerre del riu s’arriba a l’altura de la Casa de les Tines, un conjunt de 7 tines certament impressionant (municipi de Talamanca). Es camina per la zona coneguda com els Tres Salts del Llobregat. Travessant la passera dels Tres Salts el camí de tornada s’enfila en direcció al cementiri de la Salut i, a pocs centenars de metres, s’arriba al punt de partida.
📸 Panoràmiques en 12 imatges

▶️  El medi natural del Bages
Aquesta entrada no són sinó quatre pinzellades de la vivència personal de la jornada naturalista. Qui vulgui conèixer a fons tots els ets i uts de la contrada, des de la perspectiva geològica a la vegetal, només cal que punxi l’enllaç; serà com escoltar la veu entusiasta i engrescadora d’en Florenci Vallès!

▶️  Ruta Wikiloc
Altres detalls del recorregut (mapa de ruta amb punts de referència, km, desnivells, temps invertit, imatges, descripció per trams, etc.) a rutes wikiloc; esporqueret: SANTUARI DE LA SALUT (Viladordis) – VALL DEL LLOBREGAT – LA SALUT

Salut i natura,
EsPorqueret

Escrit per  Julià Font

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *