Nit amfíbia, pluja i corredors

Ens trobem el divenres al vespre, 13 d’abril, a l’àrea d’Esbarjo del Molí de l’Amat, són dos quarts de vuit del vespre i porta tot el dia plovisquejant, malgrat això, decidim fer la sortida, la Sandra, la nostra guia, ens diu: “els amfibis són més actius quan plovisqueja

Avui ens acompanyen una colla d’intrèpids futurs naturalistes, que no s’han deixat espantar per la pluja, són un grup de nois i noies: el Marc, el Max, el Pau, la Vinyet, el Benet, el Joan, el Felix i el Lukas, disposats a trobar qualsevol granota que pugui estar aquesta nit al riu.

La Sandra ens fa una petita introducció sobre els amfibis que podem trobar al riu, els més abundants, la granota verda i la reineta, tot i que podem trobar també el gripau comú, el tòtil o el gripau corredor. La nostra guia ens explica diferents aspectes de la biologia d’aquesta animals, ens mostra algunes fotografies i finalment escoltem els seus cants, per poder reconèixer-los durant la sortida.

Participants escoltant les explicacions de la Sandra. Foto de Mireia Calvet.

Una vegada fetes les explicacions, anem caminant en silenci i mirant al terra cap a Jonqueres a les basses del tractament terciari de la depuradora. A mesura que ens hi anem acostant, ja comencem a sentir com canten la granota verda (Pelophylax perezi) i la reineta (Hyla meridionalis), molt abundants en aquesta zona. Avui ens costa veure’n perquè estan allunyades de la tanca des d’on les mirem. Fem una estona de silenci amb les llanternes apagades, d’aquesta manera les granotes es confien i s’acosten una mica més. Finalment, podem enfocar amb les llanternes algunes granotes verdes que estan dins l’aigua i sobre una plataforma que hi ha al mig de la bassa.

De tornada cap al Molí de l’Amat, ens espera una sorpresa: cap a la meitat del trajecte, sentim uns cants molt forts prop del camí: “sembla gripau corredor” ens diu la Sandra. I efectivament: en un bassal a l’esquerra del camí, podem veure un grup de cinc gripaus corredors (Bufo calamita), estan en ple procés d’aparellament i els mascles no paren de cantar. Fins i tot en un d’ells es pot observar com es mouen els sacs vocals gràcies als quals amplifiquen el so que emeten. S’ha pogut observar també una en amplexe (aparellant-se).

Gripau corredor. Foto de David López.

Les femelles gripau corredor posen els ous en basses temporals, són masses d’aigua que s’omplen amb les pluges, però que no tenen aigua permanentment, sinó que s’assequen quan deixa de ploure. Amb aquesta estratègia el gripau corredor evita que els peixos i els crancs, es mengin les seves larves, però per altra banda, corre el risc de que la bassa s’assequi abans de que les larves arribin a ser adultes. Si aquesta primavera es manté plujosa, d’aquí un mes, potser tenim uns quants gripaus corredors al nostres riu!

Acabem la passejada fins al Molí de l’Amat i ens acostem a les basses que hi ha en aquesta zona, volem veure més granotes! Però en aquesta zona no tenim tanta sort, les granotes se’ns resisteixen! I ho deixem aquí.

Ha estat una bona experiència per tots els participants, segur que els intrèpids exploradors no ho oblidaran. El balanç no pot ser més positiu: granota verda, reineta, gripau corredor, i també, però molt lluny, hem pogut sentir algun tòtil (Alytes obstetricans), però molt lluny.

Escrit per  Mireia Calvet

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *