Primera reunió a Catalunya entre el President de la Generalitat i representants d’entitats ecologistes i de defensa del territori

3 abr. 2019
Sense categoria
0 Comentaris

El President Torra s’ha reunit al Palau de la Generalitat amb una delegació d’entitats ecologistes d’arreu del territori. Hi ha assistit també el Conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet.

La reunió té els seus orígens en la demanda feta per les entitats el passat mes de juny durant l’acte de celebració institucional del dia mundial del Medi Ambient. Entitats de la Federació Ecologistes de Catalunya (EdC) van interrompre breument  aquest acte i van desplegar una pancarta per demanar un gir en les polítiques ambientals del govern i la restitució del Departament de Medi Ambient (DMA).

El President es va comprometre a escoltar les demandes de les entitats i ara s’ha celebrat aquest primer encontre inèdit entre ambdues parts.

El president de la federació EdC, Ramon Minoves, ha agraït la resposta democràtica del President que ha accedit en aquesta trobada i ha reiterat la doble demanda feta per les entitats que ha rebut el suport de més de 40 entitats ecologistes i de defensa del territori.

– Planificació territorial sostenible:  Marta Balldossera de la IAEDEN-Salvem l’Empordà i Eduard de Ribot, advocat de SOS Costa Brava, han exposat el tema de la planificació territorial sostenible com un dels punts clau de la política ambiental del país.

S’ha felicitat la valentia de la mesura de la moratòria decretada pel govern de la Generalitat a la Costa Brava, però s’ha incidit en la necessitat que l’aprovació inicial del Pla no tingui marxa enrera  i que representi un punt d’inflexió que s’estengui en la planificació urbanística i territorial arreu del país.

S’ha alertat que en el cas que s’ignori la sostenibilitat -des d’una perspectiva àmplia i real- aquesta moratòria i el Pla Director no hauran servit per a res i s’agreujaran encara més  les mateixes problemàtiques urbanístiques que patim des de fa 40 anys.

Per altra banda, s’ha apuntat que el país s’està mobilitzant i s’estan creant altres plataformes SOS preocupades per la bombolla immobiliària especulativa que s’està despertant arreu. Per tot plegat, s’ha demanat una planificació coherent i racional a mida de les necessitats  de la gent que hi viu i del medi ambient i fora de l’especulació urbanística.

– Producció, recuperació i gestió dels residus a Catalunya: Mercè Girona del CEPA-EdC ha introduït dades sobre el model de gestió de residus obsolet que ha portat a un creixement de la producció de residus dels quals sols es recupera un 33%. Ha recordat que hi ha un tall profund entre el discurs inoperant de les administracions: l’economia circular, la prevenció i fins i tot el Residu Zero, versus una realitat que ocasiona un sense fi de conflictes ambientals al territori causats per les instal·lacions de tractament de final de canonada. Exemples com les irregularitats de les incineradores de Sant Adrià, l’ampliació de les de Girona i Tarragona o la pràctica de la crema de residus a les fàbriques de ciment.

S’ha demanat al president que faci aplicar la prioritat de la gestió pública dels residus que ordena la Directiva Europea de residus que estableix que la recuperació dels materials dels residus és preferent sobre la “recuperació” d’energia (incineració). Per tant, s’ha demanat que es revisin els programes aprovats de gestió de residus (PRECAT i PREINFRECAT 20, i també el PREMET 25) i que s’aprovi una Llei catalana Residu Zero de prevenció de residus.

– Model ramader industrial porcí:  Ginesta Mary del Grup de Defensa del Ter, ha exposat que a Catalunya tenim el 41 % de les masses d’aigua contaminades amb nitrat, degut a l’exessiva concentració de porcs a les comarques a l’entorn de l’eix transversal, especialment comarques gironines, Osona i terres de ponent.

S’ha argumentat que no existeixen solucions màgico-tecnològiques plantejades per les administracions perquè no han aconseguit aturar aquest impacte. S’ha proposat clarament que el camí per resoldre aquesta situació  passa per una reducció de la cabana porcina per adequar-la als límits del territori.

Montse Farrés de la Vall del Ges ha recordat que no es pot obviar que l’activitat industrial del porcí  comporta conseqüències greus per al medi i per als  humans  causades per les dejeccions ramaderes, les  granges intensives i els escorxadors. Així com el treball en condicions infrahumanes en escorxadors.

– Pel que fa a la  biodiversitat i preservació del patrimoni natural, Xavi Jimenez del GEPEC (Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre) i Joan Vázquez d’IPCENA (terres de Lleida) han criticat que la normativa catalana sigui antiquada i desfasada. Això provoca que sovint calgui recórrer a la normativa de l’Estat que ha incorporat les transposicions de les directrius europees generalment a la baixa. En temes d’espais naturals protegits s’ha posat damunt la taula el dèficit pressupostari, de personal i d’infraestructures que impedeix la seva bona gestió i conservació. S’ ha denunciat la manca de Plans Especials de Protecció del Medi Natural i del Paisatge a la majoria de parcs naturals i altres espais protegits. Aquests són els documents normatius que permeten l’ aplicació d’accions de gestió i conservació als espais. Per exemple, el Parc Natural del Delta de l’ Ebre, declarat l’ any  1983, a data d’ avui, 36 anys després!!, encara no té el seu Pla Especial aprovat.

També s’ ha exposat la manca de competències dels òrgans de gestió dels espais protegits que estan en mans d’administracions alienes en aquests òrgans de gestió (ex temes forestals, de caça i pesca que recauen al Departament d’ Agricultura amb criteris més productivistes que no de protecció). Per això,  les competències dels parcs naturals sovint són més simbòliques que reals. En aquest sentit s’ha demanat que els parcs naturals i altres espais protegits tinguin competències plenes dins el seu àmbit territorial. També s’ha criticat l’estat d’abandonament i de no gestió en que es troben moltes de les reserves naturals que tenim a Catalunya

Com a tema concret s’ha plantejat la necessitat de buscar fórmules urgents per parar l’actual espoli d’oliveres monumentals i mil·lenàries a les Terres de l’ Ebre.

Josep Germain, de la Societat catalana d’Història Natural, ha dibuixat un itinerari descendent de les polítiques de la Generalitat en l’àmbit de la preservació dels espais naturals i ha manifestat que cal redreçar la situació per revertir-ho.

El president Quim Torra ha agraït la visió i els exemples aportats i s’ha manifestat compromès amb el reequilibri territorial. També ha recordat que s’ha continuat el procediment per posar en peu l’Agència del Patrimoni Natural i la Biodiversitat i ha alertat que la manca de recursos i l’ofec econòmic de l’estat (xifrat en 16.000 milions de dèficit pel conseller Calvet) no permeten abordar o alenteixen la voluntat clara del govern per abordar els temes ambientals i altres temes socials clau.

El conseller Calvet ha anunciat algunes iniciatives que el govern està posant en marxa, com la propera aprovació del Decret de gestions ramaderes i la represa del procediment per posar en marxa l’Agència del Patrimoni Natural i la Biodiversitat

Finalment algunes entitats han introduït casos concrets que demanen solucions ambientals per part del govern.

L’ADENC i el CEPA han demanat solucions reals pel Parc natural de Collserola que solucioni el fraccionament i la manca de connectivitat interna i externa causada pels excessos urbanístics que el nou pla especial de protecció renuncia a aportar. CEPA ha demanat al president que executi sense retallades l’ordre judicial que li ordena buidar l’abocador il·legal de Cruïlles al Baix Empordà.

S’ha lliurat  la documentació aportada per entitats com l’Associació de Naturalistes de Girona, Bosc Verd del Penedès per a que sigui resposta per la Generalitat.

Donada la manca de temps el President Torra ha emplaçat als assistents a una nova trobada per continuar i completar el debat sobre el canvi demanat de les polítiques ambientals i sobre la conveniència de recuperar el DMA.

 

Federació Ecologistes de Catalunya (EdC)
3 d’abril de 2019

 

Annex: llista de persones assistents:

– ADENC-EdC: Joan-Carles Sallas Puigdellivol, vicepresident.
– BOSC VERD-EdC: Jordi Asensi i Gabriel, secretari.
– CEPA-EdC: Mercè Girona i Ribas, portaveu i membre de la junta.
– GEPEC-EdC: Xavi Jimènez Llobera, president.
– Grup Defensa del Ter (GDT): Ginesta Mary, presidenta.
– IAEDEN-Salvem l’Empordà: Marta Ball-llosera Font, secretària tècnica i portaveu de SOS Costa Brava.
– IPCENA-EdC: Joan Vàzquez Mendieta, secretari.
– Vall del Ges.Net-EdC: Montse Farrés Llagostera, membre de l’AM.
– Federació Ecologistes  de Catalunya (EdC): Josep Moner i Tomàs, secretari.
– Federació Ecologistes  de Catalunya (EdC): Ramon Minoves Romagosa, president.
– Carolina Coll Marqués, presidenta de l’Associació dels Naturalistes de Girona.
– Eduard de Ribot, advocat de SOS Costa Brava.
– Josep Germain Otset, Societat Catalana d’Història Natural (SCHN-IEC).

 

Escrit per  Adenc

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *