Recollida de brossa a la soviètica

20 abr. 2014
Altres
0 Comentaris
Recollida de brossa a la soviètica
A la Unió Soviètica la calefacció central i unitària a escala urbana significava que et gelaves si no t’arribava, o que podies passar l’hivern siberià amb les finestres obertes si te’n sobrava. Un servei que no era ni eficaç ni eficient. No feia el que afirmava, ni ho feia a un cost raonable.
 La recollida centralitzada i única de la brossa a les nostres ciutats pateix d’efectes similars. Algú pot creure que, més enllà del paper i el vidre, es realitza una selecció correcte? -en envasos, orgànica i rebuig el desastre és total. Ho podeu comprovar si mireu l’interior dels contenidors de qualsevol cantonada, la imatge que en traureu serà deplorable: un caos fastigós.
Com en el sistema soviètic els vicis són diversos: Primer per la mentida del sistema: que tothom sap que és fals, però tothom silencia. Oi que l’ajuntament no ens explicarà mai la realitat d’allò que es recicla i el seu cost?
 Segon: per la monstruositat de la solució, amb una gran empresa única i aparatosos camions amunt i avall. Grans empreses que han crescut a l’ombra de les administracions, amb negocis basats en amortitzar maquinària i en el règim de servitud dels seus empleats. Unes empreses que hem inflat i fins i tot hem internacionalitzat. Però el negoci d’aquestes empreses ho és amb la part fàcil: la brossa domèstica, la resta es deixa al marge. Compromís ambiental o de negoci?
Tercer: Per l’aquiescència necessària de les autoritats en la concessió d’aquests monopolis rics. Al seu costat, només alguns recollidors pel seu compte ens demostren la cruesa i contrast de la societat on vivim instal•lats: un negoci nefast conviu amb una radical pobresa que n’aprofita les engrunes. I mentrestant els polítics fan de jerarques orientals.
Quart: Com en el cas soviètic, el sistema es basa en la manca inherent de civisme. Aquí podem ser massivament porcs, sense que el sistema canviï ni sigui criticat.

Cinquè: Per la retòrica de la representació social: al costat de la incapacitat del sistema, es fa propaganda i es difonen les virtuts del ciutadà exemplar i modèlic. I així, el rebut de la brossa ja incorpora el cost de la propaganda. La cosa arriba al paroxisme en el món escolar quan es tracta de doctorar els nens en pulcritud amb l’excusa que algun dia futur assolirem la societat neta.Com en el sistema soviètic, tot plegat és enormement dèbil: què passaria si un boig fes un sabotatge i barregés encara més? – no passaria res, perquè ja estem en el ple desordre. Però, què passaria si una ànima cívica posés la societat i les seves autoritats davant el mirall de la realitat? per exemple: si fem un concurs de fotos de portes obertes de contenidor seria demolidor.

Clar que, davant de l’incivisme, les autoritats podrien posar una càmera de vídeo mirant cada contenidor. Seria una acció repressiva, però admetem que continuaria sent pròpia d’un règim autoritari.
La recollida de la brossa forma part d’aquells problemes que no cal “resoldre”, sinó més aviat dissoldre o fragmentar. En el pitjor dels casos s’ha d’enfocar com diversos fets i no com un de gros i gran. I, en el millor dels casos, no és un problema sinó una oportunitat. El sistema de recollida de la brossa amb contenidors és una gran marranada que només interessa a les empreses i a les autoritats. N’heu vist de grans contenidors a les ciutats del món civilitzat? -no perquè la dignitat els ho impedeix. Les nostres cantonades amb contenidors semblen aquelles habitacions amb gibrelles per escopir que teníem aquí mateix fa menys d’un segle. Les últimes les vam veure quan Nixon va visitar Mao. Doncs així anem d’antiquats.
Ens diran que això se supera amb la recollida pneumàtica, però aquesta pateix dels mateixos vicis del descontrol dels abocaments i excés del sistema. Aquesta és la “tecnologia” a l’espanyola que podem exportar a països amb menys força social que nosaltres, per exemple als emirats àrabs, amb els quals participem de l’esperit de nou ric, però no ho podrem fer a cap capital d’Europa.
Els països civilitzats separen radicalment, redueixen en comptes de fer una tifa ben gran, i no ho recullen tot cada dia, ni en fan piles pel carrer. Aquí fem un festival car i sense eficiència, a major glòria de la incapacitat administrativa i del lucre de grans monopolis.
De la mateixa manera que als bancs els interessa controlar tot el circuit del diner, a les empreses de recollida els interessa una pila ben gran per fer negoci. Els primers van enfonsar l’economia i les segones ho fan amb el medi en un context de societat mal educada. Els psiquiatres diuen que “el diner és merda”, de forma que en les empreses de recollida de la brossa en fan diner, una varietat excelsa del mateix producte.
 Manel Larrosa
setembre 2013.

Escrit per  Daba System

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *