Tres carrils bici (vici)

18 set. 2018
Mobilitat - Sense categoria
0 Comentaris

Tres recents intervencions de l’ajuntament de Sabadell marquen to i el nivell de la visió sobre l’espai públic. Són tres intervencions de carril bici i reordenació de la vialitat rodada. Són a la Ronda Ponent, a la Rambla Ibèria i l’Avinguda de la Concòrdia. Tres quilòmetres de longitud des de l’entrada de Sabadell per la Plaça del Mil·lenari fins Ca n’Oriac. Curiosament, sense, almenys encara, cap intervenció a l’Eix Macià, el tram més ample de tots ells.

Una visió només funcionalista, mecànica, ha impregnat l’argument d’intervenció, el qual ha estat la incorporació del carril bici. Per contra, la millora dels vianants ha estat residual, només amb més cura a l’avinguda de la Concòrdia.

I així, el carril bici és doble a la Ronda Ponent, situat a banda i banda, però només al costat de baixada i sense simetria a la Ronda d’Ibèria i igualment, però de pujada, a l’Avinguda de la Concòrdia.

En tots els tres casos les parades de bus incorporen un gual sobtat al carril, que no podem considerar assumible, perquè és ortopèdic i absent a les ciutats civilitzades. La valoració dels resultats sobre aquest llarg eix seria, al meu entendre, la poca ambició de civilitat, la manca de voluntat d’urbanitzar i fer amable la ciutat, en nom d’un vol baix basat només en el trànsit i en el funcionalisme. Els carrers son funcionals i màquines de circular, certament, però al món civilitzat, a Barcelona mateix, la solució s’assoleix amb una cerimònia, amb una urbanitat en majúscula. Els problemes urbans, els dèficits, són sempre oportunitats, no per a solucions mecàniques, sinó per millorar la dignitat de la vida urbana.


A Barcelona, e
n una situació similar, al Passeig de Sant Joan i al Paral·lel, s’ha resolt amb un carril bici al centre de la calçada, acompanyat de verd entre els remats de protecció. A Sabadell, ni s’ha arribat a plantejar aquest escenari. No s’ha fet per manca d’ambició urbana, per gasiveria econòmica, per aquell “realisme” polític que consolida, manté i allarga el poc nivell urbà precedent. Tota intervenció urbana hauria de reforçar la unitat de l’espai urbà. I aquí hi havia una bona oportunitat, ara perduda, perquè difícilment rectificarem una obra acabada de fer. I l’excusa serà: la solució de Barcelona NO funciona…!, segur ?, funcionen millor els guals del bus d’aquí?


És una llàstima, perquè mereixem una ambició urbana més gran. No és acceptable la manca de voluntat amb la construcció d’uns artefactes sense ànima. Senyalem la lluna i només veuen el dit. Deixar perdre la oportunitat que significava el carril bici és d’una mirada curta. Una petita intervenció podria haver canviat de tot l’escenari de tres quilòmetres d’un potent eix urbà. I, si no podem encara actuar sobre la Gran Via, un cas més complex, aquest lloc podria haver estat exemplar. Recolliran la lliçó al tram de l’Eix Macià ..?

manel larrosa
mlarrosa@coac.net

setembre 2018.

Escrit per  Adelaida Clavaguera Mora

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *